PC MARTORELL

Dimecres 25 - BTT Senderos de la Gloria por Valhonesta

2012-01-26T00:41:00.004+01:00

A las 9.30 iniciamos la salida desde Olesa, Jordi, Carles y el menda. Los primeros 20 km de tranqui que hay que hacer la subida, pla del Fideuer, Vacarises, Obac, La Pastora. Cuando empezamos el primer tramo, el mas espectacular con un sol radiante y unas vistas a las míticas rocas: Castellsapera, Roca Salvatge, Paller de Tot l'Any, Castell del Bosc, Jordi tiene una avería, se queda sin freno trasero, decide dar la vuelta para casa, que mala suerte..., lo que te has perdido. Continuamos Carles y yo.

Acabado el primer tramo, despues de pasar el sendero corto de enlace, empezamos el segundo tramo, este es nuevo, no lo habíamos hecho nunca, no está dentro de la Clásica Senderos de la Gloria, recorre de bajada la Valhonesta, unos 5 km pasando por la hermita de Sant Jaume de Valhonesta, por el sendero de los maquis. Luego hay que ascender por pista.

Acabada la ascensión se inicia el segundo tramo, aquí hemos añadido también unos 2 km de sendero planero que tienen un par de puntos impresionantes de descenso, hoy lo bajabamos todos, incluido alguno que el Bucles se bajó ayer, el próximo día te damos caña. Acabando por el recorrido final típico de esta salida.

Como siempre impresionante, con estos dos tramos nuevos, el de Valhonesta y esos 2 km añadidos al tramo final, más todavía. Acabados los tramos al llegar al carretera de Rellinars llevamos 43 km, de los cuales más de 20 son senderos puros. Llegamos a Monistrol por carretera con 51 km. 1500 desnivel +, y más de 4.30 horas de pedaleo. Cervecita, tren y pa Olesa. Otro día memorable al zurrón.

Dissabte 21 de gener Sortida BTT Senders de la Gloria

2012-01-22T22:19:00.005+01:00

A las 8 de la mañana bucles, joan y el menda salimos de Olesa, dando un pequeño rodeo por Viladecavalls, para ascender a la Pastora, donde haremos un bocao y cafelito. Enseguida se acaba el sufrimiento de la pista y las subidas: llega uno de los senderos más bonitos que se pueden hacer en Catalunya, palabra de bucles: El sendero GR que recorre la carena del parke de Sant Llorenç de Munt, comenzando en la Torrota, pasando por Collet Estret, bordeando Castellsapera, al lado de Paller de Tot l'Any. Un espectáculo visual de esta zona, 6,5 km de sendero prácticamente todo ciclable.

Luego viene un poco de pista y enseguida enlazamos 3 senderos prácticamente seguidos que suman otros 6,5 km. Salimos a la carretera de Rellinars y nos dejamos caer en unos 3km a Castellvell y de allí también por carretera a Monistrol donde cogemos los ferrocatas hasta Olesa, para evitar sobrecargar la salida con una parte final que desmerece lo disfrutado antes.

Ruta de unos 50 km, 1350 desnivell +, unos 120 IBP. Es una variante de la clásica: SENDEROS DE LA GLORIA. En vez de salir por el Pla del Fideuer salimos por les Rives Blaves, riera, Viladecavalls, els Caus, a partir de aquí sigue el recorrido.

POSDATA: para la próxima salida tengo preparada una variante que más o menos en el mismo kilometrage añade otros 6.5 km de senderos por la Vallhonesta. Como dice Angel, diversión asegurada.

8 caminata can massana-montgros-montserrat.

2012-01-18T20:15:00.013+01:00

Sortida btt: Piera-Coll del Bruc-Masquefa -DIUMENGE 15 DE GENER-

2012-01-16T15:15:00.006+01:00

A las 8.15 salimos de la estación de Piera, Carlos, Bucles y el menda, para hacer la gran ruta que hemos hecho a medias con Joan, y que la semana pasada inmortalizaron para la posteridad nuestros queridos amigos Bikers de martorell. Con dos únicas variaciones, salimos de Piera, un km por carretera para coger el track pasada la rotonda de entrada a Hostalets, y llegada a Masquefa para coger los catalanes de nuevo, y después del café volvemos por camino en lugar de por carretera en el pequeño bucle que se hace en el Bruc.

50 km. 120 de IBP. 1350 m de desnivel positivo.

No es por presumir, pero creo que nos ha quedao una ruta, un track, de nota: entretenido, variado, mucho corriol, alguna trialerilla, poca pista, con dureza pero tampoco rompedora, y lo tenemos cerquita de casa.

Si queréis ver los comentarios y el video en el enlace:

http://martorell-bike.blogspot.com/2012/01/salida-8-enero-2011-hostalets-coll-del.html

Fotico de rigor en la Balma de Can Solà, cafelito en Montserrat Parc. Carlos se queda en Hostalets para ir directamente a Piera donde tiene el coche. Bucles y el menda bajamos a Masquefa y mientras esperamos el tren hasemos esas cervesitas lindas que son la mejor parte de la jornada.

Ah, me olvidaba. El Sr. Bucles está como chico con zapatos nuevos, peazo burra que s'ha ponio entre las patas! esas ruedas son gigantes... ruedas de 29". Pues eso que estrenó su nueva Cannondale, joer lo que hizo sufrir en las subidas, eso no pesa na, yo con mi tractor... Muy maja la "burra".

Salida btt Senderos de Mediona

2012-01-07T18:25:00.003+01:00

Guaohhhh, peazo rutita que nos hemos metio entre pecho y espalda.

Como habíamos quedao a las 7.30 estamos en el punto de encuentro, bucles, carlos, el menda, y nos encontramos con la sorpresa de contar con el dream-team, la sección escursionista de la penya, cañi-pep-ziza. A las 8.15 nos poníamos en marcha. Y a las 13.45 estabamos haciendo la servecita de despedida.

Se ha hecho un pelín durilla la ruta pero la hemos disfrutao un montón, para todos eran nuevos los senderos, conocíamos la zona, y habíamos hecho algún tramo, pero nada para las sorpresas agradables que nos hemos encontrao.

Este es el resumen colgao en wikiloc:

Ruta con salida y llegada a Sant Quintí de Mediona. El objetivo es hacer los senderillos y trialeras por la zona de Sant Joan de Mediona.

Un total de 45 km. Más de 4 horas y media de pedaleo, 5 y media en total con todas las paradas. Casi 1600 m de desnivell positivo. IBP 130. Los 15 senderos marcados suman exactamente 15 km reales (con algún punto trialero técnico), el resto es pista.

De salida se sale subiendo por pista la Serra de les Clivilleres, donde cogemos S1. S2 tiene pendiente y la dificultad está en la piedra suelta. S6 es 1.5 km de gozada de sendero, cigzagueante, toboganes, estrecho..., S8 en la parte intermedia/final es muy interesante, pendiente fuerte pero con buen agarre, ratonero. Sin duda el rey es S11, 4,5 km seguidos, donde hay de todo. Y finalmente a destacar S13, cortito pero tiene un final que para los no muy duchos acojona un pelín, sufiente pendiente para que una vez que entras no puedas parar, pero cap problema. Y para rematar la faena por S14 para evitar la carretera, aquí hay un punto donde hay que hacer bicicoll, pero nada son 40 m, nada para los casi 1.5 km que tiene.

Una ruta con abundante senderito, pista que los enlaza en subida normalmente. Ojo, si se cambia el sentido del track, en varios puntos de los senderos no se podrá subir si no es en modo bicicoll, (si se puede, y mucha gente lo hace en el S11). Se hace un pelín dura pero la zona es muy bonita.

TRATAMIENTO ANTIVERTIGO

2012-01-05T21:56:00.005+01:00

hoy mis dos coleguitas me han metio una encerrona del 15...

continuara.........................blog del secre http://josepmoragas.blogspot.com/

NOTA MOLT IMPORTANT DE CARA A LA TEMPORADA 2012

2012-01-02T21:27:00.003+01:00

Es recorda a tots aquells amics i simpatitzants de la nostra penya que no sòn socis de la PC MARTORELL que les activitats i sortides s'organitzen pensant en els socis de la penya. Per evitar aglomeracions tant a la carretera com a l'hora de l'esmorzar seria aconsellable i recomenable que tot aquell que vulgui participar de forma regular a les activitats de la PC es faci soci.

Firma: "Consejo de ancianos" grup A PC MARTORELL

ya podeis pasar por el capo a recoger la ropa.

Empezando el año a tope, 6 caminata , serra del obac.

2012-01-02T13:17:00.028+01:00

si,si, este es el famoso pozo ¡¡
haber quien es primero en darle la primera capa de pintura esta temporada.

se admiten apuesta¡¡¡ venga,venga decir vuestros pronosticos jaja.

avenc del castellsapera, profundida 84 mts

CRONICA BY SECRE ; 2ª ruta por la zona de la Serra de l’Obac, en nuestra primera caminata por la zona divisamos una montaña de paredes verticales, La Roca Salvatge, y nos llamo la atención por donde se podía llegar a la cima.

Buscada la ruta, no le pase demasiada información al Sr. Cañi, porque sabía que me pondría problemas en hacerla, tiene “ciertos problemas” con los cortados y paredes verticales.

Quedamos como siempre a las 8 y cuál es mi sorpresa que se une el Sr. David Baena, se inscribe a última hora, llamando de madrugada a Cañi.

Salida de La Barata (cerca de Matadepera) hacia la primera cima, El Castellsapera, esta primera se hace en ligero ascenso, sin demasiadas dificultades, solo en la parte final donde la inclinación aumenta, antes pasamos por una cueva, el Avenc de Castellsapera de 124 m de longitud y 84 m de profundidad, ideal para hacer espeleología, pero eso lo haremos dentro de 3-4 años.

Llegamos a la Cima de Castellsapera y desde allí divisamos toda la Serra de l’Obac i els Caus, distinguiendo El Paller de tot l’any, La Roca Salvatge y al fondo el Turo Roig. Le indico a Cañi nuestro destino de Cima de La Roca Salvatge y su respuesta automática, ¡Yo allí no subo!!. Para convencerle desayunamos en la misma cima y así entre Baena y yo vamos comiéndole el coco.

Seguimos camino y empezamos el vertiginoso e inclinado descenso, la anécdota del día la protagoniza Cañi, que en esa bajada se agarra a una rama para ayudarse y debido al exceso de peso producto de las comidas navideñas, rompe la rama y cae de una altura de 2 m, pero la experiencia adquirida en las últimas salidas hace que caiga de 4 patas como cual felino callejero.

Pasado el susto, nos dirigimos directos a la Roca Salvatge, caminamos por la loma que poco a poco se va estrechando y hay un punto donde hay que pasar por un senderito que bordea la roca y deja a la vista un bonito precipicio, pasado esto solo falta hacer una mini grimpada también con los cortados a ambos lados, aquí el sr. Cañi se planta y hace alto en el camino, no quiere continuar, su vertigo lo paraliza!! lo elimina del objetivo final !!, pero como siempre le comemos el coco y supera las dificultades. Hasta la cima 30m que en algunos puntos de hace muy estrecho, foto de rigor y descenso hasta la base.

A partir de aquí, coincide el camino con nuestra anterior ruta, subida dura de unos 20-25 mts hasta Coll Estret donde imprimo un ritmo alegre y constante que pone en ciertos apuros a uno de los integrantes que combina esta afición con la de las raqueta de porexpan. El Sr. Baena se ha tocado el pito toda la mañana. De aquí al coche 20mts mas y para casa.

El equipo del Centre excursionista “A mig gas”, sigue buscando y preparando rutas para esa preparación invernal de cara a la nueva temporada ciclista.

Salut!!

aqui os dejo un nuevo interesante blog http://josepmoragas.blogspot.com/

2011-12-31T15:06:00.000+01:00

feliz año 2012 para tod@s.

Vuelta btt por alrederores de Olesa

2011-12-30T12:18:00.003+01:00

Ayer por la mañana con Jordi, que últimamente le está cogiendo gustillo a esto de la btt, dejando aparcada la flata durante la temporada fría, hicimos un recorrido diferente y relativamente entretenido:

Olesa+aeri+can serra+pla del fideuer+puigventos+olesa

Ruta para pasar un rato cerca de Olesa. 32 Km, 95 desnivel +, IBP 86. Salimos de Oles por la carretera de Manresa, la Puda, cruce pista derecha en subida y luego bajada a Can Tobella, sendero del aeri, Monistrol, pujada camí de la Creu, por carril bici a Can Serra, pasamos la urbanización, sendero entretenido para dirigirnos al Pla del Fideuer por el pas dels lladres, antes hay un troz de pista muy rota que hay que hacer a pie. Bajada hacia Olesa, enlace para subir a Puigventos, senderito corto, luego pista y el sendero un poco más largo del monumento a Samper, pista y Olesa.

BUENAS FIESTAS A TODOS Y TODASSSSS!

Gran ruta btt sabado 24 zona Pla de Manlleu y Pontons

2011-12-26T00:18:00.008+01:00

En un soleado y expléndido 24 de deciembre 6 globerotes de ruedas gordas nos hemos dao una rodada por las zimas que rodean El Pla de Manlleu. A las 8.30 estamos listos para salir desde Les Cases Noves de la Riera -a unos 3km de La Múnia-, al final del puente que se cruza cuando hacemos por ctera les Cunilleres, bucles, carlos, javi, joan, jose y el menda. Iniciamos los 13-14 km de la riera de Marmellar, el track va siguiendo los continuos curveos de la riera, en ligera ascensión, pasando de un lado a otro, eso sí por grava y pedrotes, pasados unos km aparecen senderitos guapos, todo ciclable, excepto algunos cruces de la riera, y una subida de unos 100 para esquivar una zona impracticable que se hace a pie. La anécdota ha sido cruzar en un punto que había abundante caudal, más de media rueda, donde el menda a dado una demostración de arrojo y habilidad al pasar sin mojarse las pezuñas, empujando un solo pedal a la patita coja, todos esperando la ensopegada que no se ha producido, alguno ha pedaleado en el agua, y otros han pasado bici en mano por lugar seguro. Ahora cogemos la pista en subida que nos llevará hasta le pueblo abandonado de Selma, allí a casi 700 m, foticos, galletas y barritas. Por un sendero enlazamos con pista, luego sendero en subida, luego pista, luego otro sendero en subida, rompepiernas, una fuente, Font Garrofer expléndida para rellenar bidones. Llegamos al cruce de la carretera que lleva a Santes Creus, alto de la Torreta, cruzamos y seguimos por la pista encementada que lleva al Querol. Al llegar a la falda del Montagut de la Serra d'Ancosa cogemos el GR172 que seguiremos por toda esta parte más alta de la zona, alrededor de los 900 metros estaremos todo el rato. Aqui el compy Angel, que ya lleva nervioso un buen rato porqué nos vamos de tiempo decide dar media vuelta y por carretera irá al Pla y deshará el camino para estar puntual en casa, quina llàstima, ens sap greu,... Al inicio hay que caminar unos 150 m y luego sube, planea sube, va subiendo, ratonero, hasta salir al camino que nos lleva a la Hermita preciosa de Sant Jaume de Montagut. Continuamos por la carena, ahora a nuestra derecha con vistas abiertas a toda la vall del cruce de cuatro carreteras y Pla de Manlleu , el día es magnifico, vistas de 360 grados...al pasar el Coll del Pinar de la Costa, a nuestra izquierda los Pirineos nevados, . Al entrar en la urbanización, un poco peculiar, el GR sigue un sendero pedrogoso (S3), que un poco hace gracia, pero tanto harta hasta el mas pintao, aquí Jose y Javi se acuerdan de la familia del que ha hecho el track,... Para otra vez fácilmente por el camino paralelo a la izquierda se puede evitar. Al llegar a la altura de Puig Solanes, el sendero cambia, desciende, deja de tener piedra, la arboleda lo cubre, y durante 2,5 km es una delicia. Pistas, hasta coger S5 un poco antes de Pontos, corto, con pendiente, riachuelo que cruzamos, pista, y ya estamos en el pueblo de Pontos, llevamos 40 km y son casi la una. Ahora por carretera en descenso, luego cruce a la izquierda pista asfaltada que de nuevo durante unos 3-4 km hay que ir ganando altura, las fuerzas ya están justas. Acabado el asfalto pista rompepiernas con tramos de ascenso hasta alcanzar la Cima del Clapí Vell, aquí de nuevo las vistas son espectaculares a nuestra derecha las montañas por las que hemos pasado al incio del recorrido, a la izquierda la plana de parte del Penedés, Torrelles, Sant Martí Sarroca, Montserrat, Garraf..., y en frente un desierto de montañitas y ondonadas hasta ahora desconocidos, al final llega el esperado descenso, pista, y mas pista, en el lugar del la Fita dels tres Batlles, cruzamos pista asfaltada y el track nos mete en una pista muy abandonada, que se puede hacer, pero que tambien se puede evitar por la pista de la izquierda fácilmente. Llegamos de nuevo a la riera de Marmellar, unos km de deshacer el camino del inicio y estamos en los coches.

Han sido casi 5 horas de pedaleo, 6 horas desde que salimos, 60 km, son las 14.20 horas y unos 1450 m de desnivel, y todos coincidimos que nos llevamos una diversidad de sensaciones increible, paisage diverso, vistas panorámicas, riera, senderos, pista, senderos a veces un poco perrillos,..., en conjunto una pasada. Un día para guardar en la memoria. Solo nos queda ir a comer a La Múnia, petar la charrada, unas cervesitas,.., pa redonderarlo del to.

la barata-la pastora-la barata,por la serra del obac

2011-12-25T20:02:00.011+01:00

hoy hemos pateado parte de la serra del obac, que esta aquí al ladito, terretorio conocido por la mayoría de carreteros por entrenar (coll estenalles,rellinars) el dúo habitual se a convertido en el famoso tridente, se nos ha unido Diego, experto excursionista de caminatas de gran fondo y miembro del btt martorell.

el campo base lo hemos plantado en la barata , pasao matadepera en la carretera que sube a las estenalles. iniciamos cogiendo un sendero de subida, que va alternando trozos de pista a ratos, nos que damos sorprendidos de la cantidad de bikers de todas las marcas y colores que nos encontramos por el camino, incluso nos permitimos la licencia de darle algún consejo alguno jeje.

lastima que aprimera hora de la mañana no podemos disfrutar como quisieramos del paisaje, pues la ligera niebla exsistente nos tapa las vistas de la sierra. la ruta cada vez nos sorprende para bien, la verdad que no esperábamos unos caminos tan bonitos y eso que aun nos quedaba lo mejor. llevamos la mitad del recorrido y pasamos por delante del restaurante la pastora, famoso sitio que todo bttetero de la zona conoce, por supuesto hoy en la mochila no hemos metio el bocata, seria un pecado imperdonable no gaudir de los manjares echos a base de grasa del país. la segunda parte ya con un sol acojonante y una subida que nos ha obligado a desprendernos de alguna capa de abrigo , ha echo las delicias de los tres, corriol del bueno un ritmo infernal que ha puesto moragas poniendo los gemelos aprueba a mas de uno. el camino de vuelta es diferente, mas duro pero mas guapo todavia, ahora si podemos divisar todas los piquitos del alrededor, la mola, montcau , ya que va bordeando toda la sierra del obac, al final enlazamos con el camino de ida y bajamos hasta el campo base, han sido casi tres horas y media de ruta que vale la pena patear alguna vez, saludos.

Rutita btt cinco estrellas

2011-12-20T22:34:00.003+01:00

Hoy con mi compy el Carles con salida y llegada a Hostalets de Pierola, hemos hecho una nueva adaptación de la ruta que nos propuso por la zona el Joan, añadiendo los senderos de la cursa de l'esquiador 2011 y el paso por la Cova de Can Solà, después hacer una paradita en Montserrat Parc. Un sinfin de senderitos, hasta 15, en general muy fáciles, algún punto complicao y algun tramo trialero. En fin una gozada si te gusta este rollete. Al final han sido 40 km, 1250 de desnivel y unas 3 horas y media.

ROPA 2012

2011-12-19T16:25:00.003+01:00

TODO AQUEL QUE FALTE POR PAGAR LA ROPA QUE PASE POR EL CAPO YA¡¡
SIN LA PASTA NO SE PUEDE RECOGER LA ROPA, ASÍ QUE ESPAVILAR.

Salida fin de temporada -carretera- domingo 18

2011-12-18T16:10:00.002+01:00

Al final hemos sido 8 los pistoreleros, marc, javi, capo, bucles, sergio, joan, pocero y el menda. Ha faltado mucha peña, pero que se le va a hacer. Los pata negra, marc y xavi han impuesto en muchas ocasiones un ritmo que para ellos puede ser de pretemporada pero para el resto no del todo. El amigo pocero lo ha sufrido, y grácias a él otros nos hemos podido acomodar un poco mejor. Pues eso tironcitos en algunas partes, fresquito, solete. El almuerzo en Torrelles ha sido extra como de costumbre en estas fechas, bocatas, butis, callos,..., músico, cava,..., amenizado por la supercamarera "Manoli", como siempre la reina, y al final por los golitos del mejor equipo del mundo. La paradita larga sin duda lo mejor, que de eso se trataba.

Pues eso ha sido, a grandes trazos, la despedida de carretera del año. A ver si el año que viene, los que os hemos puesto falta, hacéis acto de presencia.

Bones festes!

el turo del home y les agudes

2011-12-17T17:50:00.009+01:00

el pasado sábado un par de piquitos mas a la buxaca.
salimos dirección sant celoni y dejamos el coche en un parkin a media montaña. ponemos el garmin en marcha, pero no hay manera de encontrar el camino y no por que no estuviera bien señalizao el puñetero, si no que el globero que colgó el trac que se bajo el moragas no tenia ni zorra idea. perdimos casi una hora en dar con el,
seguimos el GR pasamos una riera , comienza una subida vertical, terreno pedregoso al principio y camino mas normal al final , pero empinado que te cagas.

si la subida en bici es dura dura, caminando el desnivel es bestia, poco zigzagueo y directo a la cima del turo. luego nos desplazaremos al pico de al lado , vamos crespeando un rato y alcanzamos la segunda cima,les agudes.

bajamos a un valle, por un bonito camino que parecía un mar de hojas secas, el tiempo se nos echa encima debido al retraso y tenemos que acortar, ahora subiremos por la otra vertiente al turo y de hay bajada por el mismo camino que al principio hemos subido.

total casi cinco horas y media de pateo intensivo en el montseny.

Rutita btt domingo día 11 por la zona de El Vendrell

2011-12-12T21:59:00.004+01:00

Al final nos juntamos 5 pistoleros a las 7.45 en el parking catalanes enlace, que ya es raro este año, siempre vamos solo el Sr. bucles y el menda. Se añaden Quim, Carles y sorpresa se presenta Jose (Esparraguera), que no sabíamos que le pegaba también a la gorda, hoy ha sido su día de bautismo y lo ha hecho francamente bien.

La ruta prevista es copia de la del año pasado, con una variación al principio, que como suele pasar nos dará sorpresa. Salimos justo encima de Comarruga, Els Garrofers, nos queda mejor al ir con coche que el Vendrell. La sorpresa es subir por un sendero a una antena donde la mayor parte es a pie, bajada, otro sendero y en la parte final otra vez a pie, aquí ya nuestro amigo Quim, grita "donde está la carretera o la pista que me voy pal coche", "venga que esto se acaba", "disculpas que no concía el trac". Llevamos hora y media y 15 km. "no vamos a llegar a la hora", bueno, poco a poco pasado Aqualeon se abre pista, y al final se ve la luz, pista rápida hasta bonastre. Todavía tenemos tiempo para hacer un café rápido de 15 minutos y a las 11.20 estamos otra vez, para ahora sí hacer los senderos deliciosos donde el año pasado nos dió un susto el amigo "parra". Las caras han cambiado, hasta el Quim se rie y lo baja casi todo. Esta parte es una gozada. Continuamos paralelos a la autopista por caminos y senderillos hasta llegar al sendero final del parke y volver al punto de salida. A las 12.35 estamos en el coche. Nos queda tiempo para llegar a marto y hacer una serveseta rápida. Al final han sido unos 40 km, con unas 3 horas, 15 de pedaleo, y algo menos de 1000 de desnivel.

Os pongo el track modificado, donde se ha eliminado la primera subida ya que no vale la pena porqué se patea mucho, así solo queda un tramo de un máximo de medio km que hay que caminar. Si gustan los senderillos con poca dificultad, sobre todo los de la segunda parte, es una ruta muy, pero que muy chula.

el ziza y el secre trepando en montserrat.

2011-12-12T17:47:00.012+01:00

el secre con el arnés, por si las moscas. menos mal que a mi no me consiguieron engañar¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

y sin casco, up,up

uy, como duelen
esos brazos.

david en su salsa y moragas este invierno se esta diplomando en todas las disciplina de montaña.

2011-12-08T16:48:00.003+01:00

nadie dijo que esto del btt fuera facil, ha veces donde menos te lo esperas y sin entender como, te llega la caída mas tonta. que es lo que le a ocurrido hoy al amigo agudo. hoy hemos echo apenas poco mas de dos horas y 30km, eso si en territorio cañi, montañas de martorell,castellvi y gelida, muchos km de sendero ratonero de sube y baja,con alguna bajadita de consideracion que era donde verdaderamente si te caes te haces pupita, pero no ha sido este el caso. en una bajada sin aparente dificultad, sin piedras y sin encontrar ninguna explicación, a pegado un llantazo se le ha ido la rueda delantera reventada, con la posterior caída dando con los morros en el suelo, corte en el labio y un par de puntos de sutura. ahora tendrá que dejarse el bigote una temporadita jeje, animo juvenil te esperamos el domingo¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡saludos.

3ª CAMINATA, CIM DEL PEDRAFORCA, BY SECRE

2011-12-04T21:32:00.019+01:00

Viendo la ilusión que mi compañero y amigo Cañi le ha cogido a la montaña, cada semana le he ido preparando rutas, aumentando en distancia, altitud, dificultad y belleza de paisajes, pero esta vez me he pasao… incluso para mí!!! ASALTO AL PEDRAFOCA una de las montañas mitica de cataluña, que aunque en verano y con buen tiempo no tiene mucha dificultad, en esta epoca hay algunas zonas que acojonan un poco y mas si eres algo novatillo en esto.

Salida a las 7:00 de Martorell dirección Saldes, café con leche, croissant de rigor y nos acercamos al punto de partida, El parking del Mirador de Gresolet. Preparamos mochila, esta vez con algo más de ropa porque el termómetro lo requiere y aumentamos peso con unos crampones, que acaban salvándonos el día.

Partimos dirección Refugio de Lluís Estasen, lo dejamos a mano derecha y continuamos por un senderito que al principio es suave pero va ganando desnivel rápidamente, llegamos a un 1er collado, que nos llevara al Coll de Verdet, hasta aquí el terreno ha ganado mucho desnivel y el castigo en las piernas se nota, aunque nuestro ritmo hace que vayamos alcanzando a varios grupos de senderistas.

empieza la verdadera ruta, de Coll de Verdet a Cima Pedraforca tan solo hay 800 m, pero tenemos las primeras complicaciones. Aparece la nieve en abundancia y algunas rocas con una fina capa de hielo, que da muy mal rollo!! Empezamos la grimpada y combinamos roca, nieve y una temperatura de -3ºC (la única que pude ver en aquella situación), la verdad que los dos nos acojonamos bastante, si mirabas arriba pared y nieve, y abajo precipicio. En un pequeño espacio donde solo cabía uno, el Sr. Cañizares se apodera de él y nos ponemos los crampones, esto nos salvara la ruta y de paso la vida, con la seguridad en los pies ya se hace algo mas fácil la subida, pero solo algo, porque el frio en los dedos hace que el tacto sea justo, me quise quitar los guantes para tener mejor agarre y no dure ni 2 minutos sin ellos.

Al coronar esa 1ª grimpada, descanso merecido, reponer fuerzas, calentar dedos y de paso relajarnos del miedo pasado. A partir de ahí, sucesivas grimpadas por diferentes mini-pollegones, algunos técnicos pero al no hacer tanto frio (por la cara sur menos nieve) se pasaban bien. Al fin hacemos cima de Pedraforca y le tenía una sorpresa preparada al Cañi, foto de los dos, acompañada del maillot que tantos sufrimientos y alegrías nos da a la Penya.

De aquí bajada pronunciada hasta la tartera, y descenso entre rio de piedras con alguna que otra caída de culo, nos adentramos en el bosque hasta refugio y parking. Total 9,6 Km y un tiempo completo de 5 horas contando paradas.

Esta ruta me ha enseñado que aparte del mucho respeto que le tengo a la montaña (y algunas he pasado), llevar material en la mochila nunca sobra y esta vez los crampones se han hecho vitales.

Salud y ya estoy preparando otra rutitaaaaa…

QH 2012 , que jeta que tienen los pajaros estos.

2011-12-03T18:02:00.002+01:00

hoy me ha llegado un correo de la QH , el cual me dicen que las preinscripciones se abren el lunes dia 5 de este mes. hasta aqui todo" normal" pues es lo que hacen cada año.

si te preinscribes y luego te toca en el sorteo ,pues el numero de preinscripciones triplica al numero de plazas , en enero ya tienes que soltar la pasta ,y que ya sabeis que barata precisamente no es, ya me parece un abuso el pagar con 6 meses de adelanto y como juegan con que somos muchos los que queremos correrla, no en vano yo ya he hecho 8, pues atragar que es lo que hay.

pues mi sorpresa ha sido cuando mas abajo los pajaros estos dicen.........

NOVEDADES EN EL PROCESO DE PREINSCRIPCIÓN.-

Para completar el proceso de preinscripción es necesario abonar una cuota de preinscripción de 4€ (IVA inc.).

¿Para qué sirve esta cuota?

Para mejorar el sistema de gestión de preinscripción / inscripción y evitar procesos fraudulentos, muy en auge en los últimos años.
Para evitar preinscripciones de quienes no están realmente interesados y que interfieren restando posibilidades a los participantes que realmente quieren participar.
Para impulsar la Creación de la Fundación QH, que ayudará a la creación de escuelas de ciclismo en la zona, entre otras cosas.
Para GARANTIZAR PLAZA RESERVADA para aquellos que, habiendo realizado y abonado la preinscripción durante 3 años consecutivos, no hayan sido agraciados en ninguno de los 3 sorteos previos (Es decir, aquel participante que se preinscriba en las marchas 2012 y 2013 y no haya sido agraciado con plaza, en el año 2014, una vez realizada la preinscripción, dispondrá de plaza automáticamente).

ahora estos tios han visto un filon y nos quieren cobrar 4 € por solamente por preinscribirnos, con las escusas que arriban indican , pero estos tios se piensan que somos tontos o que¡¡¡

si hay veintemil preinscritos, que ya me quedo corto, por los 4€ hacer las cuentas, menudo chollo, esto roza la estafa, mogollon de pasta por toda la cara, que pasa que ya no tienen bastante con lo que pagamos por correr¡¡

yo por mi parte lo tengo claro, si hacen esto de pagar por preinscribirte, conmigo que no cuenten, afortunadamente hay mas marchas por descubrir, saludos.

2 caminata, spot-refugi josep mª blanc

2011-11-27T19:11:00.019+01:00

esta vez hemos decidido hacer una excursión de media montaña de 15km de recorrido ,con algo mas de dificultad que la anterior en montserrat, mas larga y dura, pese almadrugon y el largo viaje ha merecido la pena,con unos parajes espectaculares, sobran comentarios viendo las fotos.

.

Rutón btetero el miercoles día 23

2011-11-25T19:28:00.002+01:00

Había quedado con Carles en Olesa, luego, circunstacias, el Sr. Camarero nos vió con el coche y decidió cambiar el gimnasio por la btt. A las 9.45 empezamos la salida. Jordi lleva la bici un poco desajustada pero ya sabemos de su clase. Nos acompaña hasta els caus, donde hacemos un cafelito, él se tira para Olesa que tiene que currar y no puede llegar tarde, los otros dos continuamos.

La verdad es que disfrutamos de lo lindo, la ruta la había hecho por otros recorridos con el Sr. bucles, pero no tiene nada que ver con esta. Esta es la ruta.

Os pongo el post que he puesto en wikiloc:

Ruta de 55 Km, 4 horas y media, 1400 desnivel + IBP 120. Salida de Olesa, rotonda de las Carpas. De salida la pista se empina de lo lindo, luego se baja a la riera y de nuevo se sube una rampa de cemento impresionante, con dos tramos que el segundo debe estar cerca del 30%, un poco de pista, carretera y Viladecavalls, lo cruzamos, un km de cruces y carretera para coger un sendero bajar de nuevo a una riera que nos lleva en dirección a Terrassa, la menos 2km de riera, luego se gira a la izq. para empezar a pistear, a veces semisendero, sube un poco, llanea baja un poco y pasados unos km iniciamos un fuerte subida para llegar als Caus, un bareto con unas vistas preciosas y terracita, si el día es soleado como lo era, fantástico. Hasta aquí hemos hecho la mayor parte de la subida, ahora viene la parte técnica e impresionante si te gusta el sendero con alguna dificultad.

Carretera de bajada hacia vacarisas, 1 km, desvio a la derecha, pista con tres toboganes y rampas fuertes y estamos encima de Vacarisas justo, pero en els cingles iniciando el sendero 1 que es lo más llamativo de esta salida, tiene varios puntos que en función de la habilidad de cada uno hay que bajarse, pero es un momento, son casi 3km despacito, saboreando vistas, paisaje,.., en la parte final un pino recien caido complica un poco el paso, pero se puede, Guah, que gozada, los dos que ibamos coincidimos..

Pista para llegar casi a Rellinars, un pequeño sendero 2 paralelo a la carretera y rellinars, ahí en el parke podemos reponer agua en la fuente, salimos enseguida sin tocar asfalto, un trozo de pista para coger ahora S3 de más de 2k, con algunos puntos en la bajada que hay que desmontar pero poca cosa, vistas y paraje desconocido, diferente al anterior, terreno árido, pero muy guapo. Ahora ya pistas con algún pequeño trozo de asfalto entre las urbanizaciones, Can Xoles, para subir justo encima de Monistrol, en la bajada cogemos S4, este es quizás el menos interesante, en muchos puntos demasiada piedra gorda, y excesivamente de trial, pero bueno si no tienes prisa, y no teníamos, pues se hace lo que se puede, si no fácimente se sigue la pista y te lleva igual a Monistrol.

Luego el camino del rio hasta el aeri, subir al aeri a pie y coger el magnífico sendero, S5, que te lleva hasta Can Tobella, 2,5km, subir un poco y por pista a la puda, carretera y Olesa.

Para mí una de las mejores rutas btt que se pueden hacer por la zona.

PAGAMENT ROBA NOVA

2011-11-23T13:39:00.001+01:00

La gent que encara estigui pendent de liquidar el tema de la roba és urgent que pasi pel Santi i ho liquidi ja que probablement tindrem la roba la setmana vinent.

CENA FIN DE TEMPORADA

2011-11-21T18:35:00.019+01:00

manolo,cañi y moragas los grandes triunfadores de la noche, copando el podium de la ganeral de la regularidad.

el team colonbia al conpleteto,manolo que con su primer puesto a colocado la guinda al pastel rubricando un magnifico año, el javi no cabe duda que ha sido el año de su consagracion, rozando el sobresaliente.el ziza director manager, acaparando todos los trofeos,general individual,general por equipos,la montaña, vamos que no han dejado nada para el resto,jaja,ja.
y mi coleguita agudo, un super clase y eso sin entrenar puffffffff.,,,,

el moragas notable año, mejor tiempo personal en QH y PdR y tercero de la regularidad. valderas lo hemos echado de menos han sido contadas sus apariciones pero como siempre dandolo todo y dejando su huella.

la fina no me gustaria verla encima de una bici, seria una dura rival, tanto como su compañero. y mercedes que este año ha vuelto a la pc martorell con el grupo b un gran merito sin duda.

el hinojo, este año no ha demostrado todo su potencial y es que eso de entrenar no va con el, de cara al año proximo tendra que implicarse un poco mas. il capo,esta temporada no se le ha visto mucho el pelo, solo al final,pero no se quiso perder un buen rato con los colegas. y el bene sin duda una gran temporada la suya, muy regular los domingos y grandes resultados en las clasicas.

Salidita btt

2011-11-20T20:35:00.003+01:00

Al final solo tres integrantes del PC Martorell nos hemos presentado a las 9.30 para dar una vueltecita: pep, cañi y el menda. Debía haber mucho resacoso, je, je. Hemos hecho la vuelta a la Sierra de Martorell desde Sant Esteve Sesrovires, la que hice el día 8 con Carlos. Unos 33 km, en un poco menos de 3 horitas de pedaleo, casi 1000 m de desnivel.

Todo perfecto, la lluvía casi nos ha respetado, solo un momento nos han caido 4 gotas.

Bajando por el sendero que lleva a Castellví nos hemos encontrado con parte del grupo de los bikers (Martorell-Bike). Pasado Castellví, Seve se ha unido a nosotros, el resto ha tirao pa casa.

En el Mas Castell ha salido el inquilino con el rollo que es camino privado, que es zona protegida, etc., al final como no teníamos ganas de bronca hemos dado media vuelta y un poco más adelante por una escapatoria nos hemos incorporado al sendero de marras. En el enlace de wikiloc está explicado con un waypoint.

Luego unas cervesitas en Marto y pa casa.

A ver si el domingo que viene, el tiempo nos respeta, y podemos hacer una de las guapas previstas, la de Moja y pantà de Foix. Para los que les gusten los senderitos ratoneros es una de las mejores que se pueden hacer por la zona. Ya vamos viendo la evolución del tiempo y concretamos.

ENTRENAMIENTO INVERNAL,SENDERISMO.

2011-11-19T15:21:00.009+01:00

POR FIN EL TIEMPO NOS A DADO UNA TREGUA Y HEMOS PODIDO HACER LO QUE TENIAMOS PLANEADO UNAS SEMANAS ATRAS, QUE ERA LA DE EMPEZAR CON LAS CAMINATAS DE PRETENPORADA.

PARA ABRIR BOCA EN TEORÍA HOY LA SALIDA SERIA DE RITMO FÁCIL, PERO SE A SALTADO EL NIVEL 1 Y 2 .HEMOS MADRUGADO Y A LAS 8,30 YA HEMOS INICIADO LA MARCHA PARTIENDO DE LA VINYA NOVA AL LADO DE COLLBATO. COGEMOS UN SENDERO MUY ESTRECHO Y TRIALERO EN CONSTANTE SUBIDA DE HORA Y MEDIA QUE NOS HA DEJADO EN UNA PEQUEÑA PISTA DONDE LA PENDIENTE A SUAVIZADO UNA MICA Y DESDE AQUÍ A CORONAR SANT JERONI.

SI EN LA SUBIDA EL RITMO HA SIDO ALEGRE Y LA HEMOS PASADO CON BUENA NOTA BAJANDO POR EL CAMINO DE LOS FRANCESES, OTRO SENDERO BASTANTE VERTICAL A TROZOS Y PEDREGOSO ,EL MORAGAS A PUESTO UN RITMO INFERNAL QUE HA RATOS ME SE HACIA DIFÍCIL SEGUIRLE EL RITMO A UN TÍO EXPERIMENTADO EN LA MATERIA COMO EL ,PARECE SER QUE EL CHAVAL TENIA CUENTAS PENDIENTES JEJEJE, MENOS MAL QUE TRAÍA EL EQUIPAMIENTO ADECUADO Y GRACIAS A LOS BASTONES QUE ME A PRESTADO Y QUE HOY ME HAN SACADO DE MAS DE UN APURO.

TOTAL 10,1 KM EN UNAS 3 HORITAS A TOPE, EL SÁBADO QUE VIENE MAS, QUIZÁS POR EL PIRINEO¡¡¡ Y CON RAQUETAS DE NIEVE???????

venc pulsometre cs500

2011-11-15T10:36:00.009+01:00

Pulsometre CS 500 Te alguna ralladeta, cap a la pantala.

Cadenciometre wind, esta desmuntat per a canviar la pila, pero torna a estar sellat.

Velocímetre wind

cinta de pell amb transmisor de frequencia cardiaca wind

Transmisor de dades datalink per pujar les dades a la web de polar

El preu seria 160 Es podría parlar.

interessats podeu contactar amb mi per mail davidvdj@gmail.com

El motiu de la venda es per canviar a garmin.

CENA FIN DE TEMPORADA

2011-11-14T19:48:00.002+01:00

El proximo sabado 19 a las 9,30 se celebrara la cena fin de temporada en el restaurante can vidal.
de momento confirmados; vampiro,ziza,javi,capo,valderas,secre,bene y cañi.

despues de la cena algunos a largaremos la fiesta un poco mas, esperemos que la noche prometa como la de la salida de julio jejejeje.

Salida btt sábado Serres de Mediona

2011-11-13T22:01:00.004+01:00

Ayer sábado Carles, Bucles y el menda se fueron a hacer la que es la primera salida del calendario btt invernal pseudoficial. Esperabamos una ruta muy pistera, y tiene bastante pista, pero nos sorprendió por la variación de senderos que tiene, hasta 10 tramos intercalados, unos más largos que otros, pero en general entretenidos.

Eso sí es un recorrido que bajo ningún concepto se puede hacer con el terreno empapado de agua. Llevaba una semana sin llover y lo pudimos hacer sin problemas, pero aún así en algunos tramos era pesado, es un terreno arcilloso en la mayor parte del recorrido, que en condiciones de lluvia o lluvia reciente hace imposible rodar, embozaría la rueda.

Aparte de los senderillos, lo más destacado es el paisaje varíado y las vistas que tienes durante la ruta, másias, vistas a todo el Penedés y a la zona del Carme desde la Serra del Bolet. Para disfrutar especialmente un día soleado. Ayer no lo fue, aunque a ratos nos abrió un poco el cielo.

Nos salieron 44 km, 1167 m de desnivel + y IBP de 100 aprox. (incluso un poco menos que lo que habíamos previsto), que hicimos en 3.30 horas.

Enlace del track en wikiloc (está marcado donde se inicia cada sendero y donde acaba, en "s" inicia y en "p" acaba e inicia pista):

Probando la salida btt de calendario de Martorell

2011-11-09T23:12:00.002+01:00

Hoy, que no tenía otra cosa mejor que hacer, me he liao y la he hecho completa desde Sant Esteve, con algunas encigaladas incluídas para probar alternativas. La primera subida desde la Pedrera será guapa para algunos, una tocada de collons para otros, tiene su qué subirla, por los tramos con piedras, algún retranquillo, etc, pero ayuda a mejorar la técnica.

Hecha así salen 41 km, y unos 1300 desnivel, que no está mal. Se hace sin sufrir en menos de 3 horas y media.

Se admiten sugerencias para mejorarla especialmente en dos puntos:

1. El sendero que se inicia en Can Xandri es guapo, pero a la mitad más o menos de la bajada, se combierte en pistero, y por la pinta del terreno debe de haber senderos o trialeras alternativas para bajar igualmente a Can Sunyer.

2. En el buclecito que se hace -zona Can Castell-Plana de Sant Jaume, el sendero de la parte alta está muy bien, pero la vuelta es todo pista, creo que antes era sendero. Supongo que aquí no hay mucha alternativa, pero si la hay, se agradecería...

Pues eso.

El track está límpio de encerronas, lógicamente hay algún punto que hay que bajar, hay 3 o 4 árboles caídos en todo el recorrido, y un par de puntos donde hay que subir con la bici a pie unos 100 m.

Primera sortida btt després del diluvi

2011-11-05T19:49:00.008+01:00

Teniem dubtes si avui plouria o no, al final hem esperat fins les 7.30 del matí per decidir. L'Angel, Joan i jo hem quedat a Hostalets de Pierola a les 9.30 per probar el track que ens havia preparat Joan per incloure al calendari btt. Sortida i arribada des de Masquefa (Angel i jo hem anat en ferrocatas fins a Piera). És una ruta molt maca de corriols, alguna trialera i algun tros de camí per enllaçar. El 60-70% del temps vas per senderos-trialeres. És totalment ciclable, a excepció de petits trams de baixada on els reguerons ho fan complicat, però molt poca cosa. És molt recomenable en dies que ha plogut on no saps on anar, el terra lleugerament pedregòs amb ausència total d'argila va perfecte. Aquesta ruta ha estat un descobriment, ens ha agradat molt.

Com vegieu a les fotos hi havia una mica d'aigua. Ens hem mullat una mica els peus i a vegades amb les branques, però poca cosa, a més no feia gens de fred. No ha arribat a 3 horetes y casi 40 km amb uns 1000 de desnivell +. Cervesseta a Masquefa, tren i cap a casa a les 13 hores.

etapa 31 y ultima, la montserratina.

2011-10-30T20:01:00.004+01:00

Ya tenemos nuevo campeón social, enhorabuena manolo (vampiro)

Moragas (el secre) felicitarte por el 3er puesto

bueno por fin damos por concluida esta dilatada y dura temporada, y digo por fin , por que a mi personal mente ya me se estaba haciendo un poco larga y creo que no soy el único,también es hora de hacer balance cada uno de como le ha ido personal mente .para muchos es hora de desconectar de la flaca y tomarse un pequeño y merecido descanso , eso no quiere decir que no demos un palo al agua, pues en mi caso esta semana me pongo a caminar, trotar,correr , como queráis llamarlo y el resto seguro que no estarán parados ni un momento.
pero sobre todo me quedo con lo mucho que he disfrutado en las salidas de los domingos con el grupo este año, con los que llevo años pedaleando juntos, con los nuevos y recién llegados, con las batallitas jugando a los pro, con los momentos de sufrimiento con gusto, con las risas de los almuerzos y aunque siempre hay cosas a mejorar para el año próximo, en definitiva me quedo con la compañía.

hoy en la salida eramos bastantes ciclo turistas, debe ser el echo en si de subir montserrat el que atrae a tanta gente, ya en la carretera de las carpas solo que se veían montones de tios en bici y de todas las clases, incluso había quien llevaba una radio incorporada tipo moto, otros iban con estrafalarios mascotas o fetiches en el casco,tamdens ,btteros con ruedas gordas y finas, gente dando la nota como siempre,vamos que hay gustos para todo.

el ritmo bastante calmado hasta monistrol en general, formándose un gran pelotón a nuestras espaldas,comienza la subida y la grupeta de la cafetería para mi sorpresa en muy amplia, contrastados escaladores se desentienden rápido y se forma un pequeño pelotón subiendo a ritmo de tranqui que llegaría compacto arriba , donde el resto estaba esperando.

como somos tan especiales no recogemos ni el pink con memorativo, de echo que yo recuerde nunca me he parado a coger el valioso recuerdo¡¡. vamos para can massana y manresa, con una niebla espesa que te obligaba a sacarte las gafas o la ostia era mas que probable, en salelles (gasolinera) se para a almorzar.

salimos para manresa, pasamos por la carretera de la renfe y salimos a la nacional, aquí en las rectas donde se podía rodar rápido, se a incrementado bastante el ritmo, nos desviamos para castellvi y el vilar y decidimos subir vacarises por tranquilidad del trafico, aquí un pequeño incidente cuando hinojo se ha ido al suelo al hacer el afilador con el valderas sin mayor consecuencia, bajamos a olesa y vuelta por las carpas hasta martorell.

total 98km en 3h 30 a 28km/h

CALENDAR PCMARTORELL 2012

2011-10-30T17:29:00.001+01:00

Calendari PC Martorell 2012
ETAPA 1
Diumenge 4 Març 2012
Martorell-Gelida-Sant Sadurni-El Bedorc-Piera-LA BEGUDA BAIXA-Piera-Esparreguera-Can Sedó-Can Vinyals-Monistrol-La Bauma-Vacarisses-Olesa-Martorell
115 km 1435 mts desnivell
INDEX IBP 253
ETAPA 2
Diumenge 11 Març 2012

Martorell-Gelida-Sant Sadurni-Els Cassots-Olivella-Sant Pere de Ribes-Vilafranca-Les Cabanyes-Guardiola-Pla del Penedes-Portell-SLlorenç Hortons-Gelida-Martorell
115Km 1300 mts desnivel
ETAPA 3
Diumenge 18 Març 2012
Martorell-Sant Boi-Autovia-Castelldefels-Les Costes-Sitges-Vilanova-Panta de Foix-Les Massuques-La Munia-Vilafranca-La Granada-Santa Fe-Can Cartro-Sant Sadurni-Gelida-Martorell
131km 1035mts desnivell
INDEX IBP 207
ETAPA 4
Diumenge 25 Març 2012
Martorell-Gelida-Sant Llorenç Hortons-Piera-El Bedorc-Sant Sadurni-Alt de la Creu-Pla de Penedes-Guardiola-Vilafranca-Sant Cugat Sesgarrigues-Sant Pau-Els Cassots-Gelida-Martorell
107Km 1035 mts desnivell
INDEX IBP 191

ETAPA 5
Diumenge 1 Abril 2012
Martorell-Olesa-Viladecavalls-Terrasa-Castellar-Sentmenat-Caldes de Montbui-El Farell-Sentmenat-Castellar-Terrasa-Martorell
110Km 1300 mts desnivell
INDEX IBP 315
ETAPA 6
Diumenge 8 Abril 2012
Martorell-Sant Joan Samora-Sant Llorenç Hortons-Espiels-La Fortesa-Canaletes-Castell de Mediona-Sant Joan de Mediona-Casetes Can Pardo-La Llacuna-Rofes-Canaletes-Castell de Cabrera-Vallbona-Piera-Martorell
112km 1600 mts desnivell
INDEX IBP 208

ETAPA 7
Diumenge 15 Abril 2012

Martorell-Sant Vicenç Horts-Torrelles-Santa Coloma Cervelló-Sant Boi-Coll de Sant Ramon-Gava-Begues-Olesa Bonesvalls-Vallirana-Cervelló-Can Rafel-Corbera-Aragall-Gelida-Martorell
100Km 1700 mts desnivell
INDEX IBP 254

ETAPA 8
Diumenge 22 Abril 2012
Martorell-Gelida-Sant Sadurni-Pla del Penedes-Guardiola-La Robira Roja-La Bleda-Conilleres-La Munia-Sant Jaume Domenys-Torregassa-El Papiolet-Llorenç-Banyeres del Penedes-Arboç-Els Monjos-Vilafranca-S Sadurni-Gelida-Martorell
115Km 1035mts desnivell
ETAPA 9
Diumenge 29 Abril 2012
Martorell-Ullastrell-Obac-Castellvell-Pont de Vilomara-Rocafort-Talamanca-Estenalles-Terrasa-Rubi-Castellbisbal-Can Oliveró-Martorell
130Km 2100 mts desnivell
INDEX IBP 340
ETAPA 10
Diumenge 6 Maig 2012
Martorell-Olesa-Els Caus-Rellinars-Castellvell-Sant Cristofol-Can Massana-Salelles-Castellfollit del Boix-Odena-Coll del Bruc-Esparreguera-Olesa-Martorell
143Km 2400 mts desnivell
INDEX IBP 365
Dissabte 12 Maig 2012 TERRA DE REMENÇES 2012
ETAPA 11
Diumenge 13 Maig 2012
Martorell-Gelida-Vilafranca-Sant Marti Sarroca-La Llacuna-Esblada-Montagut-Pla de Manlleu-Sant Jaume Domenys-Vilafranca-Martorell
156Km 2000mts desnivell
INDEX IBP 308

ETAPA 12
Diumenge 20 Maig 2012
Martorell-Olesa-La Puda-Collbato-El Bruc-Les Maioles-Calaf-Sant Ramon-Estaras-Sant Guim-La Panadella-Igualada-Capellades-Piera-Martorell
170Km 2120 mts desnivell
INDEX IBP 321

Dissabte 26 maig 2012 PUERTOS RIBAGORZA 2012
ETAPA 13
Diumenge 27 Maig 2012
Martorell-Els Onze-Terrasa-Castellar-Sentmenat-Caldes-Moia-Calders-Artes-Navarcles-Estenalles-Terrasa-Martorell
140Km 2200 mts desnivell
INDEX IBP 305
ETAPA 14
Diumenge 3 Juny 2012
Martorell-Molins-Vallirana-Ordal-Sant Pau Ordal-Sant Sebastià Gorgs-Vilafranca-La Munia-Alalayas-Pla de Manlleu-Pontons-Font Rubi-Pla del Penedes-Alt de la Creu-Gelida-Martorell
150Km 1860 mts desnivell
INDEX IBP 281

ETAPA 15
Diumenge 10 Juny
- Tal como está son 216 km y 3000 de desnivel, saliendo de Sant Sadurní, se coge el tren a las 7.12 y se sale a las 7.22, quizás un poco tarde para esas fechas.
- Otra opción es salir desde Martorell y coger el tren de vuelta en Vilafranca, eso serán unos 204 km. Y se puede salir a primera hora, las 6, si se hace en junio. Y más o menos hacia la una u una y pico estamos en Vilafranca.
- Quien quiera hasta Martorell en bici!!!!!!!!!!
Martorell-Sant Sadurni-Font del Bosc-La LLacuna-Sta Coloma Queralt-Vallfogona RiuCorb-Ciutadilla-Passanant-Fores-Conesa-Rocafort Queralt-Vallespinosa-Pontils-Querol-Pont de Armentera-La Torreta-Pontons-Vilafranca
205Km fins Vilafranca 2700 mts desnivell
235Km fins Martorell 3000 mts desnivell

ETAPA 16
Diumenge 17 Juny 2012
Martorell-Vilafranca-Sant Jaume-AiguaViva-Santes Creus-La Torreta-Pontons-Vilafranca-Martorell
155Km 1800 mts desnivell
INDEX IBP 314
ETAPA 17
Dissabte 23 Juny
Quebrantahuesos 2012

ETAPA 18
Diumenge 1 Juliol
Martorell-La Beguda-Sant Llorenç Hortons-Creu de Aragall-Molins-Tibidabo-Sant Cugat-Rubi-Castellbisbal-Ullastrell-Can Villalba-Martorell
110Km 1800 mts desnivell
INDEX IBP 263
ETAPA 19
Diumenge 8 Juliol
Martorell-Gelida-Els Cassots-Sant Pere Molanta-Sant Pere de Ribes-Vilanova-Panta de Foix-Les Massuques-Monjos-Vilafranca-Sant Sadurni de Anoia-Gelida-Martorell
120Km 1300 mts desnivell
INDEX IBP 238
ETAPA 20
Diumenge 15 Juliol
Martorell-Olesa-Monistrol-Cruilla Sant Cristofol-Marganell-Salelles-Manresa-Castellbell Vilar-Rellinars-Terrasa-Els Onze-Martorell
110Km 1800 mts desnivell
INDEX IBP 288
ETAPA 21
Diumenge 22 Juliol
Martorell-Gelida-S Llorenç-Piera-Capellades-Carme-Orpi-Santa Margarida Montbui-Castelloli-Bruc-Esparreguera-Olesa-Martorell
110Km 1500 mts desnivell
INDEX IBP 208

ETAPA 22
Diumenge 29 Juliol
Martorell-Sant Boi-castelldefels-Sitges-Olivella-Sant Pere Molanta-Vilafranca-Les Cabanyes-Guardiola-Casetes del Raspall-Sant Pere-Sant Sadurni-Gelida-Martorell
130Km 1100 mts desnivell
INDEX IBP 206

VACANCES AGOST

etapa 30, bajo minimos

2011-10-23T17:31:00.002+02:00

salida la de hoy sin mucha historia, ni fugas ,ni ataques, ni siquiera un palito que destacar, nos hemos comportado como unos mansos corderitos, que ya tacaba.

a las 8 en el pave para cumplir el expediente eramos,el vampiro que tenia la obligacion de salir, no en vano se esta jugando el liderato de la general, cañi tambien con la necesidad de puntuar como provisional segundo, el sr moragas , que se acosto a las 5 de la mañana y que si no fuera por que javi le esta pisando los talones para el tercer puesto se hubiera quedao sobando, el latigo, abel, jose y edu.

hoy muy poco desgaste en las piernas, la etapa ha sido un paseo, oficiales eran 60km con el tipico paron para almorzar todos los grupos de la pc martorell en el palau vell de san andreu de la barca.

como eramos pocos efectivos, nos hemos unido algunos quilometros al grupo b, que tambien eran menos de lo habitual y asi hemos completado un mini peloton hasta st. sadurni. en la carretera del bedorc, el latigo que como este año a fallado muchos domingos, a sido el unico que apuesto algo mas de ganas que el resto y ha subido un pelin el ritmo en algun tramo hasta piera.
el bucles lo hemos completado por la carretera de st lorenzo de hortons, gelida ,marto y st andreu.

despues del almuerzo, el segundo bucles era opcional, han decidido de subir corbera y la creu de aragall, eso si, previo pacto de ir muy tranquilos. y tengo que decir que lo hemos cumplido a rajatabla, que yo recuerde creo que pocas veces hemos subido un puerto a ese ritmo tan relajaos en la peña,nos a dado tiempo a hablar, reirnos y contar algun chiste o anecdota. pedro del grupo b nos ha acompañado todo el rato sin ningun problama, hemos vuelto a pasar por gelida y para martorell.

total 95km en 3h 40 a 26km/h.

COMANDA ROBA PC MARTORELL

2011-10-18T17:07:00.002+02:00

Ja podeu passar pel taller del Santi a emprovar-vos la roba. Un cop sapigueu quina és la vostra talla, podeu confirmar la comanda omplint aquest full: CLIQUEU AQUI PER DESCARREGAR FULL COMANDA o bé confirmant-li al Capo la comanda.

La roba que presentem aquest any és d'una qualitat preu molt alta. No cal dir que el preu que s'esta oferint és un preu de club, molt més econòmic del preu de cost de la roba al mercat. És per això que seria molt recomenable que tothom que vulgui accedir a la roba i vulgui participar de les activitats del club, contempli la posibilitat de fer-se soci de la PC MARTORELL. Una altre cosa és que hi hagi algun interesat en la roba (amic o simpatitzant) que participa d'alguna de les nortres sortides de forma esporàdica i puntual. En tal cas, no existiria cap recomenació ni obligació de fer-se soci de la PC Marto.

La data màxima per confirmar comanda i realitzar el pagament del 50% de la mateixa serà el proper dia 31 d'octubre.
No s'admetran comandes fora d'aquestes dates.
El no pagament del 50% de l'import anula la comanda.

ETAPA 29

2011-10-17T09:46:00.003+02:00

L'amic Pedro de la PC Sant Andreu va gravar amb la seva minicàmera la sortida de diumenge. També us paso enllaç al blog on han penjat una petita crònica: http://www.ccsantandreu.com/2011/10/cc-sant-andreu-cc-martorell.html

A veure si algu s'anima a fer crònica que ultimament sempre la faig jo.

Calendari PCMartorell 2012

2011-10-14T21:19:00.002+02:00

Hola companys, aquest any el Cañi m´ha delegat la difícil tasca, de fer el Calendari per el proper any, a veure si em feu un cop de mà i fem entre tots un bon calendari!!!!!
Jo crec que les etapes han de tenir un mínim de 115Km i un màxim de 160Km, vinga prenent aquesta premisa posseu les vostres etapes preferides!!!!!

Xavi Cortes

salida miercoles

2011-10-11T14:22:00.003+02:00

salida desde la caixa a las 8.30

recorrido: martorell-st sadurni-vilafranca-st jaume d.-el abisbal del p.(almuerzo)- el arboc-castellet-les masuques-los monjos-n 340-st cugat sesgarrigues-st sadurni -martorell.

km: 110 aprox.

km/h prevista aprox 30km

temperatura prevista 8.30 hrs 15º
temperatura prevista 13 hrs 28º

CALENDARI BTT 2011-2012

2011-10-10T16:13:00.001+02:00

Ja teniu incloses totes les sortides BTT al calendari de la web. Podreu veure que teniu una breu descripció de la ruta i els enllaços per descarregar el trak i per a poder veure la ruta amb el google earth o el google maps. També s'ha inclòs, de forma experimental i amb dades aproximades, un enllaç per descarregar-se el pdf amb les dades de l'index IBP que ens dona una ideia del grau de deficultat de la sortida.
En quant als horaris, aquests son orientatius i s'hauràn d'anar quadrant i coordinant segons el lloc de sortida

2011-10-10T12:13:00.004+02:00

Ja us podeu descarregar o visualitzar les fotos i els vídeos de la clàssica clicant aqui:

FOTOS CLÀSSICA 2011

CLASICA OCTUBRE 2011

2011-10-08T20:53:00.004+02:00

CLASICA OCTUBRE 2011

Tant el gran èxit de recorregut , moltes gràcies Angel, cada any et superes, et costarà molt l'any proper millorar aquesta sortida, serà que aquesta zona de Catalunya em té el cor robat i que ès un autèntic paradis per els ciclistes que ès El Priorat, per el proper any propossaria la zona de Horta Sant Joan, zona Coll de Comiols o zona Empordanenca) com el èxit de participació, han estat la denominació comú de la GRAN CLÀSICA DE OCTUBRE 2011, aquest any al voltant de 30 ciclistes de tots nivells i procedències ens han acompanyat, fins i tot hem tingut cotxe escombre jejejeej!!!!!
Lo pitjor el fort vent!!!!!!! Per dir alguna cosa no????????? I una pena no haver pogut fer la Etapa al complert!!!!!!!!!!
A veure si algú s'anima a fer una cronica!!!!!!

GRAFICA POLAR

ESPERANT A LA GRUPETA

EL BUCLES I EL CAÑI

EL XAVI I EL JOSEP MARIA

LA FOTO PREVIA

EL TOBELLA, QUIN CRACK!!!!!!!

PETIT CANVI CLÀSSICA

2011-10-07T09:05:00.001+02:00

Per tal de evitar deplaçaments en cotxe per anar al restaurant on dinarem, el lloc de partida en bici el farem des-de el mateix restaurant. Ja he parlat amb ells i m'han dit que podem deixar els cotxes al parking del restaurant. D'aquesta forma també ens podrem vanviar minimament, guardar bicis i ja dic, no tindrem que agafar el cotxe per desplaçar-nos al restaurant.

Us deixo les indicacions de com arrivar al punt de sortida. Recordeu que l'hora de quedada al Capabro de Martorell seràn les 6,30h. Si algu va directament al punt de sortida en bici, calculo que l'hora de sortida des-de aquest punt serà aprox les 8,30h

Ver mapa más grande

CLICA AQUI PER VEURE LA PREDICCIÓ DEL TEMPS A LA ZONA

La petita modificación en la ruta:

FINS DEMÀ!!

TEMPORADA BTT

2011-10-05T17:43:00.004+02:00

A partir d'avui aniré penjant al calendari de la PC MARTORELL les sortides amb BTT. Si entreu al calendari teniu tot tipus d'informació, index de dificultat i visualització a google maps

ROBA 2011-2012 PC MARTORELL

2011-10-05T10:40:00.002+02:00

Ja estem organitzant la comanda de la roba. Donat que es parla molt però la realitat és que els unics que relment mouen el tema son els de sempre, al final s'ha decidit tirar per la via més còmode, raonable i econòmica. Les comandes es faran a BEST. Pel que diu el Gurú, la roba està molt millorada i, como podreu veure, els preus son realment bons. Per a veure el llistat de preus i caracteristiques, cliqueu el següent enllaç: LLISTAT ROBA 2011-2012

En breu podreu pasar per Can Montaña i emprobar-vos la roba. Truqueu-lo abans per si de cas

Com a novetat, s'ha introduit a la col.lecció un nou xaleco

INSTRUCCIONS PER A FER LA COMANDA:

Per fer la comanda, us heu de descarregar el següent document: CLICA AQUI PER DESCARREGAR FORMULARI COMANDA DE ROBA i cumplimentar'ho indicant la roba que voleu demanar. Un cop cumplimentat, haureu de deixar al taller del Capo com a minim la meitat del cost total de la comanda i comprovar que la vostra comanda esta conformada amb el ok al document que es penjarà a la web: COMPROVAR COMANDA En el cas de que no podeu descarregar i cumplimentar el document excel, haureu de fer-me saver al Capo, al Gurú o al Bucles el que voleu i nosaltres us farem la gestió i la comanda.

Ens veiem dissabte!!

ESMORZAR CLÀSSICA

2011-10-03T17:08:00.000+02:00

Al bar on esmorzarem m'han ofert la posibilitat de fer unes truites de patates. Necesito saver que voldreu per esmorzar i així podrem avançar, sobretot pel quevulgui truita de patates. Envieu un mail o escribiu al xat el que voleu porfis. Que algu li pregunti al desconectat del Capo si vol truita de patates, amb formatge o francesa. Hi feu-me cas, coi!!!!
Merci!!

LLISTA DE PARTICIPANTS ACTUALITZADA

JAVI: Truita
ABEL: Truita
BENE: Truita
VAMPIRO
CAPO: Truita amb formatge
DOMI: Truita patates
ROSI
MADRI
BUCLES: Truita patates
PEP (No dina): Truita de pataques
CAÑI: Truita patates
ALFREDO: Truita amb formatge
ZIZA: Truita patates
TOBELLA: Truita
TORRADET: Truita amb formatge
JOSÉ: Truita formatge

JOAN: Truita patates

PEPO:

MARCOS: Truita de patates
PARRITA: Truita

CRISTIAN: Truita de patates

PACO: Truita de patates

JORDI: Truita de patates
TONI: Truita formatge

ETAPA 27. By Bucles

2011-10-03T12:48:00.002+02:00

Mira que arriba a ser desagraït aquest esport. Si practiques ping pong, caniques, basquet, etc i deixes uns dies, uns mesos inclús uns anys d'entrenar o de practicar, no passa rés, als cinc minuts agafes el tranquillu i més o menys tornes a ser el de abans. Aquest, el nostre benvolgut esport es desagraït, es malparit, es dur... Fa 2 setmanes vaig agafar unes fortes angines. Tot i això, amb una setmaneta de bondat semblava que ja tindria prou per recuperar-me de l'ensurt. No ha estat així
No vaig sortir ni un dia en tota la setmana fins que va arribar l'etapa 26, una etapa facileta que només tenia la petita dificultat de pujar Pontons. Va arribar diumenge i només començar a pujar Gelida ja vaig veure que el meu cos no responia com normalment respon: les cames feien mal, la respiració era molt irregular i profunda; les pulsacions em pujaven molt i allà dalt es quedaven quan normalment, si alguna cosa bona tinc, és que recupero força ràpidament i en repòs tinc pulsacions de Yogui tibetano; pel contrari, en altres moments, quan volia pujar de pulsacions, el meu cos es quedava estancat a les 160 sense poder treure la chispilla. En fi..., que tot plegat hauguraba que aquell no era el meu dia. Amb aquestes sensacions lo millor era amagar-se darrera del numerós grup i tractar de gaudir de la sortida.
Com bé va descriure en Cañi a la seva magnifica crònica, l'etapa 26, malgrat no ser complicada, va ser rapidissima, vem assolir mitges properes als 34 Km/h que, per un grup globeru com el nostre i en carretera oberta al tràfic, penso que son realment altes i dignes de tenir en compte.

Durant la setmana següent no em vaig veure en cor de sortir cap dia, ni tant sols de fer la crònica de l'etapa 26. Em notava molt cansat, amb dolor de cames, desganat... Al final, dijous, auto obligantme, vaig agafar la BTT per fer el bonic circuitet de la Duatló de Pallejà, que discorre per darrera del poble i puja fins l'antena per un seguit de puja i baixes que et matxaquen de debò. Quan portava 2 km em vaig donar la volta i cap a casa.

Divendres em truca l'amic Cristian per sortir amb la colla de Molins. Em venia més de gust sortir amb la BTT però la magnifica companyia ciclista de la colla de Molins al final em va fer decantar per sortir amb ells. Quan en Paco m'explica la volta que vol fer (en Paco és una especie de "Bucles" de Molins), m'esvero i ja començo a pensar on em donaré la volta. Volen pujar els Caus, Rellinars i Estenalles per Mura i Rocafort. Casi na!! Com havia quedat amb Mc guiver que nosaltres faríem la nostra, penso que entre els dos ja muntarem la volta que més ens interessi.
La cosa no comença bé. Resulta que em quedat que em recullen a Pallejà. Però a mi, per no refredar-me, em dona per anar en direcció a Molins i no se com, ens creuem sense que ens veiem. Un cop a Molins, quan veig que no hi son, em diuen per telèfon que estan a Sant Andreu, que han tirat pensat que jo anava per davant. Em diuen que van tirant lentament i que ja m'esperen. A tot això em truca el Mc. Guiver i em diu que se li ha liat la troca i que no pot venir. Com dic, comencem bé!!! Pos ala, calentón i contra rellotge amb el vent de cara fins a Martorell, que és on m'estan esperant. M'uneixo al grup i al final acabo fent tota la sortida: 130 Km amb 2.000 de desnivell. No vem córrer molt, però lo de sempre, igualment s'ha de pedalar. Vaig acabar amb dolor de cames.

Amb poques ganes, cansat, amb mal de cames i agobiat per no agafar les bones sensacions, em planto a Martorell per fer l'etapa 27 i aprofitar a veure si puc avançar a la Rosi en la classificació; si no fos per la interpelació del Manolo, la Rosi, en Javi i en Marc, ara estaria en 4art lloc de la classificació. Cagontó!!! La meva intenció és fer una sortida molt tranquil·la, ficar-me darrera i anar fent veient-les venir. Em fico darrera del grup i flipo. En aquest grup no existeix la cafeteria, no hi ha pietat ni amb els malats i menys si el malalt es diu Bucles. Només sortir, a la pujadeta del Congost ja tothom va apretant el cul. La veritat és que m'agobio i penso: joder, un dia que estic xungo i tothom te ganes de correr. A mi qui m'espera, joder!!!!!!!! Semblarà mentida, pero m'he quedat sol!!! Arribo al creuament de Castellbisbal i estic sol com un mussol. Si no em vull xupar tota la pujada fins dalt dels onze sol ja cal que apreti una mica el cul i intenti agafar a la cua del grupeto. Així ho faig i, abans de començar a pujar les dures rampes de l'estació de Castellbisbal, he connectat amb el numerossisim grup que avui ha sortit de Marto. De moment ningú tensa la corda i les incòmodes rampes es pugen de forma ordenada i mig "tranquila".

La cosa no durara gaire. Tot just passar Castellbisbal, en Javi, com sempre últimament, agafa la davantera del grup i s'emporta al Ziza, al Manolo, al Xavi, al Pepo, a l'Iban, a un noi d'Esparraguera, a l'Alfredo i al Borratxot. Jo em quedo amb el Mc Guiver que puja a un ritme força bo i a sobre es coleguita i m'entenc molt bé amb ell; la tècnica d'avui hauria hagut de ser aquesta: anar amb el meu coleguita Mañico. Però no: digueu-li gilipollez, digueu-li prepotència, digueu-li marcatge de territori, digueu-li com volgueu... , al final apreto les dents, baixo 2 pinyons i salto a buscar al grup davanter. Curiosament no he tingut males sensacions i he pogut atrapar al grup amb facilitat, ara només queda aguantar el ritme infernal d'en Javi. El grup va perdent membres i al final ens quedem més o menys el de sempre: El Ziza, en Xavi, El Borratxot, l'Alfredo, l'Iban, el noi d'Esparaguera, el Manolo i el menda. Vaig darrera d'en Javi i noto que ja comença a agafar el tomàquet que agafa normalment quan es fot aquestes matxades. El remato? L'avanço? Faig el que fa el Ziza quasi sempre amb mi?... Miro de reüll i veig que el Ziza no te intenció d'atacar a un membre del seu equip. Jo tampoc vaig sobrat i el cos no em respon com a mi m'agrada notar que em respon així que al final desisteixo de fer la marranada d'apretar els últims 20 metres. En Javi s'ha currat una pujada collonuda i, tot i que des-de que el Ziza foma part del equip Specialized m'estic tornat més puta per no perdre el liderat d'aquest equip, realment em costa fer aquest tipus d'accions. I mira que a mi me les fan 400 vegades cada any; 15 metres abans de cada coll, em surten 2 o 3 que de vegades pensava que ni venien i em treuen les enganxines. Que bonic que és aquest esport...

Passem el coi de Terrassa, no sense algun susto en algun semàfor (com sempre). Sortim a la carretera d'Estenalles amb el grup compactadissim i a un ritme anormalment baix i tranquil. A mi ja m'està bé i penso que si pugem així fins dalt em faran un gran favor. El Juvenil, vermellot com un palosanto madur, porta el comandament del grup. Anem tots comodisims: primer perquè no el sentim cridar darrera i segon perquè enes esta pujant en volandes. Crec que a tothom, menys al Javi i a algun dels jovenets, ja ens esta bé pujar així. En javi em comenta si marxem plegats. Li dic que no, que avui el Ritmo Bisonte esta de vacances. Seguim així, però ja començo a notar nerviosisme en el Javi.
Vermellot i bufant com un búfal, el Juvenil, entre mil improperis tipus els que deia el capita Haddok al Tintín, deixa el comandament del grup i es deixa caure. Ja està, la guerra s'ha declarat. Penso
No només ho penso, ho sento a les cames. De cop i volta i sense saber perquè veig que el cuenta puja 5 km/h de cop la velocitat, noto que els quàdriceps apreten, el gustet a sang a la gola comença a brollar... Ja s'ha acabat la tregua. A SUS ARMAS!!!

En Josep Maria puja rapidissim. Quin estil te aquest paio sobre la bici, és digne de veure. El grup va seleccionant-se però encara és numerós. De moment en Javi no ha entrar al relleu i el J.M segueix tirant de lo lindo amb el seu estil profesional. Els demés, darrera, l'unic que podem fer és agafar fort lo manillar i apretar lo culet. Jo no m'atreveixo a doner un relleu. Crec que si el dono, petaré del tot així que opto per quedar-me amagadet al més pur estil Vampiro; de fet, aquest ve darrera meu vigilant tot moviment sospitós. Arribem al punt clau: apart del Km final i sota el meu punt de vista, de la pujada a Estenalles, la doble corva que et deixa als falsos llanos de plat que hi han abans del 3 km finals. Aquesta doble curva s'enganxa moltissim. Estic convençut que el Ziza o algun dels seus esbirros aprofitaran aquest terreny que els hi és tant propici per apretar i quedar-se sols. Son conscients de que si en Xavi, el Josep Maria o el menda arribem junts junts al falso llano, poden pringar molt. Dit i fet, quan en el grupeto davanter ja només quedem el Javi, el Ziza, el Xavi, l'Iban, el Manolo, l'Alfredo i el noi d'esparraguera, el javi posa el plat en mig de la doble curva. En el moment que posa el plat jo anava enganxat a ell i el seu moviment estrany de posar el plat allà en mig quasi em tira a terra. Perdo pistonada per aquest incident i s'escapen uns metres. Apreto moltissim i aconsegueixo agafar roda novament. Crec que en Javi s'ha equivocat posant el plat. Ha estat un palo gaseosa total. El que no serà palo gaseosa serà el que fot el Ziza (la te apuntada de l'ultim dia que va pujar amb el ferro Fausto Coppi, el cabró). Em deixa clavat i marxa sol amb el Xavi, l'Alfredo, en Manolo i el Javi. Jo em quedo sol i em destrempo bastant tant físicament com mentalment. No tinc bones sensacions, no trobo la pedalada..., no vaig bé!!! No triga gens en agafar-me el Domi i l'Iban. Tots dos pugen com un coet. Jo segueixo al ritme i no entro al trapo; pugen molt fort i això que jo, malgrat tot, no estic pujant precisament lent. El grupet davanter es manté a uns 150 metres però no hi ha forma humana de apropar-se. Veig que l'Iban a aconseguit amb un parell d'ous agafar el grupeto davanter. Jo em quedo amb el Domi i si no recordo malament amb el Pepo. El Domi te moltes ganes i molta força pel que torna a provar i salta novament seguit del Pepo. Jo no moc carta i em reservo per intentar fer alguna cosa al km final. Seguint el ritme aconsegueixo passar al Domi, passo al Pepo, agafo al Xavi i, pocs metres abans de coronar, també passo a l'Alfredo. Em falta un, el Vampiro, només queden 2 metres per caçar-lo..., al final se m'escapa pels pelillus. Per davant, corona en Ziza seguit del Javi i l'Iban.

Parem a esperar a la resta del grup. Les ultimes sortides, més bé o més malament, s'esta respectant molt el tema de les esperes. Crec que el grup ho agraeix i l'ambient millora moltissim en general
Jo ja veig que m'he esforçat massa. El cos m'esta dient que prou, que necessita descans, llit i recuperació. Durant el temps que estem parats esperant tinc calfreds i em noto com una mica marejat. M'abrigo i començo a baixar tancant el grup. Només començar a baixar, començo a tremolar de fred. El José em diu si em passa algo i li dic que estic bloquejat amb el puto fred. No és normal, tampoc en fa tant de fred. El grup lentament es va escapant i al final, pasant'ho malament com ho estic pasant, decideixo deixar-me caure pensant que ens aturem a Talamanca. Arribo a Talamanca i no hi ha ni Deu. Merda!!

Estava desitjant parar a esmorzar. Tinc molta gana i penso que poder menjant una mica em recupero. Però res, el cos avui no està per floritures i ni menjant noto que em recupero. Sortim en direcció a Manresa, carretera on m'encanta posar en fila de a 1 al grup i avançar a pros amb cascs de contrarellotge estratosfèrics, monos aerodinàmics de teixit com el que vol el Ziza a la nova roba de la penya ;-), "cabres" amb Iantes lenticulars, etc. Us enrecordeu??? jejejejejejeje Pos res més allunyat de això: m'amago com un conill darrera i prou feina tinc per aguantar el ritme del Josep Maria. Quin suplici!!! I encara queda pujar Vacarisses, XDDDDDDDDD

Comencem a pujar Vaquerises i lo de sempre. Entre un i l'altre, al final i malgrat no trobar-me gens bé, allà davant em veig. L'amic Bene també està alla. Penso que això és garantia de que pujaré bé al seu ritme. Jaaaaaaaaa... El cabró del Bene... En Bene i el seu minut de gloria terrible que et pot treure de punt ben facilment. Fiatan d'ell i corre... Davant esta el Ziza, que ha sortit cagant llets de l'esmorzar i ens porta uns 5 minuts de avantatge i el Josep Maria que també ha atacat a traïció. Vaig fent sense problema, inclús veig que puc tensar una mica la corda. No ho faig, de moment. Ho intentaré a la via, el tram més dur de la pujada, i si no surt bé, a prendre pel cul. Així ho faig, poso lo plat i al tram dur de la via intento fer una destroça d'aquelles que de tant en tant em surten. En Domi reacciona amb una força descomunal. Radera d'ell s'enganxen els demés. Ja veig que no serà fàcil desempallegar-me. Tot i això, segueixo posant un ritme fortet. Passada la via, em retiro i dono permís al jovent per portar-me al escorxador i entrar a matar. Em passen per sobre cagant llets. Definitivament, a un km de coronar, aixeco el pedal resignat i confirmant que realment avui no era el meu dia.

La tornada d'Olesa a Marto, pers sort, és fa com a persones. Tot i això, pateixo per aguantar roda darrera.

Com sempre, perdoneu si he oblidat el nom d'algu o hi ha alguna dada que no és exacta del tot. recordeu també que les dades del Garmin no son exactes donat que no el tinc en automàtic i quan parem segueix contant. La mitja és l areal amb parades incloses.

etapa 26, el vampiro se afianza en lo mas alto del cajon en la general¡¡¡

2011-09-30T22:05:00.011+02:00

bueno como nadie a tenido tiempo o ganas de hacer la crónica y no quiero privar a nuestros numerosos lectores que me costa que los tenemos, aqui va un pequeño resumen de la salida del domingo pasado. pero antes como bien indica el titular, unas de las cosas a destacar de la etapa es el cambio de liderato que a pasado a manos del vampiro, desbancando del mismo al cañi ,osea el menda. al final las insistentes reclamaciones del manolo han surgido efecto y aportando las irrefutables pruebas al consejo de ancianos cuyo ilustrísimo vocal el sr bucles y el resto de la banda de traidores han admitido sin dilación alguna . decir que las pruebas presentadas por mi persona han sido rechazadas, lamentable mente parece que este año me voy a tener que conformar con el peldaño del medio y digo parece por que tengo a dos coleguitas pisándome los talones, pues eso a defender posición que toca y soñar con algún tropiezo del vampiro. AL LORO MANOLO NO TE DESPISTES JAJAJAJAA.

salimos a las 8 muchisimos y algunas caras nuevas, ultima mente van llegando sabia nueva a la peña, yogurines de 30 años que van a dar mucho de que hablar en un futuro no muy lejano, gente con una planta que da envidia, gente que sabe sufrir sobre la bici y que aprende muy deprisa y aceptan los sabios consejos de los mas veteranos, que se ven reflejados en ellos quince años atrás, la juventud al poder es la que hay¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

javi y yo en paralelo, ponemos un ritmo algo mas rápido que el de estos domingo atrás, se respira el silencio mas absoluto y las pulsaciones de algunos están apunto de pasar de la franja de color ambar, menos mal que entrando en los dos repechos que atraviesan gelida se baja el pie una mica y eso hace mas cómodo la tortura. hoy es un dia en que muchos tienen el punto de mira en la subida a pontons , por lo que me se ocurre pensar que no habra escarceos hasta pie de puerto y nos reserva remos para dar lo todo en ella.jaajajjaajajajajjjjjjjjjjjjjjjjjur

xavi cortes a la postre merecedor del dorsal rojo como el mas combativo de la jornada, no en vano se a metido en todas las fugas posibles,el vampiro,xavi latorre,camarero y yo, conseguimos abrir via en la variante de st sadurni y con buen entendimiento solo pudimos llegar hasta vilafranca donde el peloton nos atrapo, que ya nos vino bien a todos para parar un minuto y dar paso a que entraran los que venian cortados.

llegando a st marti sarroca se corre la voz de que el xavi va con algunos metros de ventaja , la mayoría debido al relajamiento y la armonía del grupo ni se había enterado, tobella como el que la cosa no va con el, salta en busca del xavi, el grupo deja hacer y no dando importancia a la fuga de dos, cuando acuerde ya sera damasiado tarde.

en torrellas la carretera en pieza a picar para arriba y saliendo del pueblo, javi ataca y se va, bucles reacciona y coje rueda, atrás nadie reacciona, espero que salga alguien del team colombia¡¡, pero nada,si me lo pienso mas sera tarde, las piernas me las veo bien , pues nada a morir con los mejores , salgo a tope y consigo alcanzarlos no sin un calen ton, detrás llega el ziza ,bene,xavi latorre,camarero y no se si alguien mas, el ritmo del javi es muy fuerte, tanto que se me pase por la cabeza el descolgarme incluso hago un amago de ello, pero me conozco la subida y se que en algun tramo suaviza y podre cojer aire, por lo que me agarro a la rueda del bene que cerraba el vagón.

detrás en un grupo perseguidor viene el vampiro, moragas,rosy y joan sagues y continuación un poco mas despertigaos el resto del grupo, agudo, hinojo,manel y pepo que biene acompañando a david raso.

lo que parecía una fuga con poco éxito, mira por donde dos tíos en solitario le han comido la tostada a todo un pelotón con ganas de sangre jejeje, olé al xavi y tobella lo han conseguido solitos, llegan al sprint intermedio del bocata. yo y bene vamos aguantando no sin apretar los dientes y sin quitar el plato, sabiendo los dos que cuando tocáramos la maneta del desviador se acabarian nuestras opciones de llegar con ellos. el vagón divisa las primeras casas del pueblo de pontons ,quedan quinientos metros para el sprint y las peores rampas mas el calen ton pufffffffff...
tengo que sacar el plato YA¡¡ el 8% hace mella en mis piernas y me corto junto con bene llegando a algunos metros del vagon, acontunuacion y con pocas diferencias van entrando el resto.

reculamos y bajamos por donde hemos subido, sin darnos cuenta ya se a formado un trio cabezero,el agudo,sagues y yo. el resto baja algo relajado , por lo que aprovechamos en coger algunos segundos de ventaja, pasamos torrellas y st marti s. , giramos a la izquierda por la ruvira roja. el pelotón ahora si biene apretando y no quiere que se vuelva ha ir otra escapada.
mis dos compañeros oyendo el aliento del grupo levantan el pie, yo me resisto algo mas y estar atento a una posible arrancada.

en el rato que hemos ido escapados el terreno ha sido muy favorable, por lo que me he reservado bastante. como no podía ser de otra manera el javi, cicloturista inconformista, insaciable, devorador de km sin importarle que le den un relevo, arranca¡¡ ojo poca broma que esto tiene pinta de un ataque con mala leche¡¡¡ me sale por el coner y como me pilla delante, le cojo rueda, venga haber si esta es la buena!!!

aparte los dos ya mencionados, se nos unen el xavi latorre, sagues y por supuesto el x. cortes, ahora si que si, esto es un no parar, atope hasta morir.

en poco rato el hueco se amplia, no vemos a nadie en las rectas de guardiola a el pla del penedes, a javi lo veo nervioso , mirando mucho para atrás y es el que mas empeño pone en que esto triunfe, sera por que sus compañeros del equipo colombiano no han entrado??

en el pla vemos a lo lejos a dos secuazes que vienen dando cabezazos, coño el capo y el vampiro a rueda!!! ahora si javi esta espito so , eso de que llegue el vampiro no le hace ni chispa de gracia, le digo que se tranquilize, que levante el pie y que entren, que seremos mas para relevar, dicho y echo, la fuga ya es de 7 individuos.

en el repecho de cal avi , sagues quiere morir a lo grande, poniendo en letras de oro su nombre al repecho, demarra con grito incluido, los demas nos miramos atonitos a tan descomunal derroche de fuerza. lastima que solo le duro unos segundos, pues debio pasar por una zona magnetizada y se quedo clavado, perterrita figura fastasmal en el asfalto loctetizado.

los demas nos preguntamos que debio pasarle por la cabeza para hacer semejante salvajada y llegamos a la conclusion que le quedava un ultimo cartucho para quemar y intentar llevarse a la tumba alguno mas. total que los 6 restantes seguimos , en st sadurni ya si convencidos de que llegaremos a martorell . bajamos un poco el pie, no mucho por si acaso de estos tios no te puedes fiar nunca, en gelida dejamos al xavi cortes, no sin darle la enhora buena por la gran salida que se ha marcado y el resto nos plantamos en la llegada, poniendo el crono en marcha para ver el tiempo que le sacamos al peloton, al final le sacamos................ ahahah eso quedara para secreto gloveril, lo que si es verdad que para los que han estado metidos en los fregaos ha sido una salida cañera de verdad.

los datos son 106km en 3h14 a 33km/h saludos.

.

Etapa Reina Giro 2010

2011-09-29T13:20:00.003+02:00

Aqui us deixo amb la etapa reina del Giro 2012, crec que te quasi 7000mts de desnivell acumulat en 218Km, sobran les paraules, i amb final a Passo Stelvio per

la cara de Bormio

Sortida 26

2011-09-26T19:51:00.004+02:00

Bucles entrevistant al Gran Guru!!!!!!!!!!!!! Les declaracions del Gurú es faran publiques ens uns dies. Estigueu ben atents que aqui hi ha marro.

CLÀSSICA D'OCTUBRE

2011-09-25T19:41:00.005+02:00

Perque aneu planificant i escollint els pinyons. Com podeu veure, no hi han grans pendents pel que jo crec que no és necesari possar-se relacions de BTT. Penso que amb un 39-25, com a minim, ja es pot anar prou bé.
L'esmorzar està prevista de fer al pintoresc poble-cartoja d'Escala Dei.
L'hora de sortida de Martorell (Caprabo): 6,30 h
L'hora de sortida prevista des-de Mont Roig: 8h

Lloc de trobada Martorell 6,30 h (Caprabo):

Ver mapa más grande

Lloc de trobada 8h aprox (Montroig del Camp, Tarragona):

Ver mapa más grande

ULTIMA LLISTA PARTICIPANTS CLÀSSICA

2011-09-25T18:20:00.000+02:00

La llista actualitzada és la següent. Recordeu dir-me alguna cosa els que no esteu a la llista o els que hi esteu i al final no pogueu venir. Merci

JAVI
ABEL
BENE
VAMPIRO
CAPO
DOMI
ROSI
MADRI
BUCLES
PEP
CAÑI
ALFREDO
ZIZA
TOBELLA
TORRADET
JOSÉ

JOAN

PEPO

DAVID

XAVI
ADRIÀ
PARRITA
PARRA

2011-09-24T10:31:00.000+02:00

EL DOMINGO SE SALE A LAS 8.

Fotos Penedés

2011-09-21T13:51:00.003+02:00

El CAPO I EL DOMI AL STERRATO, SOBREN LES PARAULES!!!!!!!!!!

LLISTAT PROVISIONAL CLÀSSICA OCTUBRE

2011-09-21T10:34:00.003+02:00

de moment aquests son els que tinc contància que vindreu:

JAVI
ABEL
BENE
VAMPIRO
CAPO
DOMI
ROSI
MADRI
BUCLES
PEP
CAÑI
ALFREDO
ZIZA
TOBELLA
TORRADET
JOSÉ

Els que encara no esteu a la llista, és molt important que em confirmeu si vindreu. Si algu que esta a la llista no pot venir, també es important que m'ho faci saver.

Merci!

LUCHON-BAYONA 2012

2011-09-21T09:44:00.001+02:00

Els amics de Molins m'han passat una informació molt interesant. Es tracta de la "Luchon-Bayona 2012" que se celebra cada dos anys en honor a la primera etapa de muntanya que es va cel.lebrar al Tour al seu pasa pels Pirineus.

Es celebra el 30 de Juny 2012.

Son 326km amb quasi 6000 de desnivel. El 90% del desnivell està als primers 145km

ETAPA 25

2011-09-19T16:53:00.003+02:00

En la linea del que estan sent últimament les sortides de la PC Marto, ahir diumenge també es va presentar un grup numerossisim de ciclistes al Pabe. Les cares que fins ara eren desconegudes ja comencen a sonar i, pel que semble, van arrelant en el grup. Fins i tot, sembla que la temporada vinent gaudirem de la entrada oficial de nous membres a la PC Marto.

No voldria començar a fer el relat de les batalletes globeriles dominicals sense, primer de tot: enviar molt ànims al membre del grup B de la nostra penya que va patir un accident. Desconec exactament com ha estat i quin és el seu estat físic. Les úniques noticies que tinc son que ha patit diverses fractures i que està hospitalitzat. Tractaré de buscar noticies sobre el seu estat per informar-vos a tots.
També voldria enviar (si m'ho permeteu en nom de tota la penya) una felicitació enorme al Sr. Ramon Zapata que, sense ser encara oficial, semble ser que va fer un temps estratosfèric a l'Iron Man. Els que algun cop hem entrenat per a fer una Iron Man savem el gran esforç, sobretot mental i de disciplina, que s'ha de fer per a poder assolir una fita d'aquest tipus. FELICITATS RAMON!!

En Buclecitos i jo esperarem al grup a l'entrada de Sant Vicenç. Avui anem a buscar el Alt de begues i el grup passarà pel meu magnific Poble, Pallejà. A Sant Vicenç ens esperen els amics Cristian i Alfons amb els seus respectius fills, membres destacats de l'equip Sant Boi, el mateix en el que milita en Buclecitos.
El meu estat, amb un fort dolor de gola i el pit molt tapat de mocs, avui no em permetrà estar al 100% però, com sempre, les ganes son moltes i el recorregut m'agradaba. Apart de la meva gola, tot pinta prou bé.

Com sol ser habitual l'aproximació a peu de l'inici de la pujada a Begues es fa d'una forma suau, sense tirons. Tothom sap que la corda s'estirarà tot just arribin les primeres rampes i ningú s'atreveix a fer el valent deixant-se les forces en el pla. La gran quantitat de semàfors, de creuaments i de conductors desgraciats que es pensen que la carretera es seva i et passen a pocs cms tampoc conviden a accelerar la marxa i a posar en perill al numerós grup. Tot i això, en un plis ens plantem a peu de l'Alt de Begues, la primera dificultat que haurem de superar avui.

Ràpidament el Torradet agafa davantera i amb el seu estil inconfundible (cadència de 1.000 r.p.m ) inicia la pujada de les primeres rampes. Passem la rotonda on oficialment comença port i encara anem tots junts. Com sol pasar, d'una forma esglaonada i ordenada, el pilot inicial comença a trencar-se en diversos grups. Finalment, després de fer-se la selecció, el grup davanter quedarà format per: Vampiro, Abel, Xavi Latorre, Colombiano Junior, Zizañero, Buclecitos, Aleix (el fill de l'Alfons) i el Torradet, que segueix sent el que porta al grup d'una forma magistral. Les primeres rampes ja sabeu que son les més dures i el ritme d'en Torrdaet, tot i no ser durissim, és alt. De moment, ningú s'atreveix a atacar.

Tot i que vaig esbufegant i traient mocs com un bufal, de moment vaig aguantant. No les tinc totes i penso que al final hauré de deixar-me anar. De moment poden més les ganes que sempre intento posar i el pensar que l'Alt de Begues és un port que se'm dona bé donat que, un cop superades les primeres rampes i quan arribes al "Gran Cañon", comença un terreny de pujada sostinguda sense fortes rampes que m'es molt favorable. Un terreny on els gordos com jo podem tirar de plat i de força i on podem fer molt de mal, inclús als grans escaladors. La galipandria que vaig agafar dissabte durant la parada a fer un refrigueri amb els bons amics Pep, Cañi, J.M i Bene farà que el meu plantejament d'avui sigui molt conservador. Inclús, ho reconec, xuparodes. La culpa de tot plegat va ser una altre errada de juvenil: Utilitzar una samarreta de coto en època de canvi de temperatures. Una samarreta de coto empapada de suor sumada a l'ombra i fresqueta del lloc on vàrem parar, va donar de menjar a una serie de virus que finalment avui ja han aconseguit deixar-me de llit.

En Torradet ens abandona, diu que ja en te prou, que ja ens ha portat en volandes massa estona. És veritat, la feina que ha fet ha estat magnifica. Ademés, ja sabeu, en Torredet fins al Km 400 no comença a escalfar-se. Fa una estona que també s'ha despenjat l'Abel i l'Alfredo (que crec que també venia en el grup). Quedem el Vampiro, el Zizañero, el Buclecitos, l'Aleix, el Xavi, el Colombiano Junior i jo. Com era de preveure i pecant de bon tio i de generós, el Colombiano Junior agafa el mando del grup i ara si, amb un fort ritme inicia la segona part de la pujada. Hem passat el descansillo que hi ha després del gran cañon i es nota que el Colombiano Junior ha posat un ritme cansino amb la intenció de deixar-nos. Ningú li dona cap relleu i la veritat que el vent que bufa és fort i dona totalment de cara. Jo vaig esbufegant molt fort i no respiro bé, però malgrat això reconec que les cames em funcionaven i, no sense patir, de moment podia aguantar bé lo ritme del Colombiano Junior. Miro a la meva dreta i veig al de sempre, el Sr Zizañero que, amb el seu somriure malèfic habitual, va ficat dins de la butxaca del meu mallot. Al seu darrera porta a l'Aleix, la revelació d'aquest any a les curses de promoció (no en va esta guanyant quasi totes amb autoritat). Darrera d'aquest, crec que ja pasant'ho malament amb el dur ritme del Colombiano Junior, es troven en Xavier, el Vampiro i el meu fill, en Buclecitos.

En Buclecitos es deixa anar i amb ell es queden el Vampiro i en Xavier. La resta continuem darrera del Colombiano Junior. Malgrat no estar al 100%, tinc moltes ganes. Ademés, portar al Zizañero ficat a la butxaca i sobretot sentir els seus comentaris "zizanyiles" et fa treure forces d'on no en queden i oblidarte dels refredats. Semble que el Colombiano Junior comença a pagar el gran esforç que ha fet. Se li nota maduret. És el moment!!! Una merda de refredat no em pot fer evitar fer la intentona!!. Si he arribat fins aquí... Que coi, s'ha d'intentar i si peto, donç peto!! Quedant uns 2 km per coronar, prenc la iniciativa. El vent de cara es fort. No hi contava amb un vent tant fort. Ara m'anadono de lo generós que ha estat el Colombiano Junior. No soc precisament petit i quan bufa fort la meva amplia vela em penalitza molt. En el pla aquest handicap s'intenta suplir amb la força, però en pujada... En fi, no posem excuses que amb la del refredat ja n'hi ha prou... Engego el perkins diesel i intento posar Ritmo Bisonte. No puc baixar pinyons, el Ritmo Bisonte avui crec que no sortirà. El cos no dona per més i malgrat que el ritme que imposo és alt, no ho és lo suficient com per a desenganxar-me del Ziza, que no ha donat un pal a l'aigua (per variar), del Colombiano Junior, que malgrat va tocadet, aguanta i de l'Aleix, que amagat com el Ziza i amb caracteristiques semblants, semble que és el que va més suelto.

Enganxats com a paparres arribem a l'utlima corba. Una corva amb un fort pendent que t'obliga a aixecar-te de la bici per afrontar amb garanties els 200 metres que resten fins al coll. Al Ziza se li veuen les intencions. Bé, de fet les porta escrites al casc, al mallot i tatuades a la pell. Esta clar que saltarà. Menudo és el Ziza per a deixar escapar un coll. Sorpressa!!! De radera, el petitó de l'Aleix salta amb una mala intenció increïble. El Javi el segueix. El Ziza, es posa molt nerviós i quan intenta posar no se quin coi de pinyó, se li surt la cadena. Aconsegueix posar-la ràpidament i veient que el nen se li escapa i que, tant en Javi com jo tampoc estem diospossats a regalar res, fa uns moviments estranys de braços de bici i de no se de que més que de cop em tiren a terra. Definitivament em treu de la lluita i de la carretera. Resten uns 50 metres i l'esprintada, vista de radera, és força maca. En javi perd pistonada però l'Aleix segueix amb ganes. 15 metres!!! Arriba el Ziza a roda de l'Aleix i a 5 metres del coll aconsegueix passar-lo. El molt cabró un altre cop s'emporta el coll. Ja ho dic, és la meva pedra a la sabata. Que hi farem...
Unes quantes risas, comentaris, felicitacions a l'Aleix i poc a poc va arribant la resta del grup.

Normalment el terreny favorable pel qual circularem ara és un terreny propici per perxerones. Si fos un dia normal segurament intentaria agafar la part principal del numerós grup per posar un ritme maco. M'agrada molt fer-ho, malgrat que a alguns de vegades no els hi agrada que ho faci. La pujada de Begues m'ha deixat cansat. He tingut que esforçar-me i ara tinc la gola molt seca i em fa mal. Penso que lo millor serà quedar-se radera i deixar-me portar pel pilot. Així ho faig. Em sento extrany circulant per un terreny d'aquestes caracteristiques ficat dins de la cafeteria. Us diré que inclús em costa i no puc evitar fer un parell de gomazos que em despisten. El ritme que imposa en Pep, en Cañi i si no recordo malament, l'Abel és altissim. Hi han moments que t'anadones que el nivell que s'ha assolit en aquest grup és increïble; del primer a l'ultim. Així mateix ho comentaven l'Alfonso i el Cristian, ciclistes de penyes amigues que ens visitaven. L'Alfonso és un ex profesional. Un tio amb moltissima experiència amb el qual he tingut la sort de fer algun "mano a mano" on m'ha quedat demostrada la seva excel·lent qualitat, sobretot quan la carretera pica amunt. I en Crisitian, membre de la penya de Molins i un hueso duro, duro... molt duro de roer. Donç si, ambdós comentaven que el pilot va rapidissim. Crec que els hi va agradar i crec que repetiran.

Esmorzem a Avinyonet força ràpid i agafem la carretera rural que porta cap a Sant Cugat. El grup xerra, comenta i la relaxació és màxima. S'han donat instruccions precises dels punt de re agrupament. Un punt bàsic a tenir en compte i que semble que, malgrat encara s'ha comés algun petit error, avui sestà complint i respectant. El nou punt de re agrupament s'ha pactat que sigui dalt del Portell.
Em repenso si continuar l'etapa. No em trobo massa bé. Em fa mal la gola, tinc tapat lo nas i m'esta començant a fer mal el cap. No tinc ganes de plegar, però tinc por que el cos faci patapaf com va fer l'altre dia a Rasos per motius diferents. Al final decideixo arriscar-me a fer l'etapa sencera

Arribem a Sant Sadurni. Ja comença a respirar-se l'adrenalina aquella que s'olora quan s'apropa una dificultat en forma de pujada, tot i que en aquest cas tampoc sigui una gran pujada. Ens apropem al Portell. Com dic, no és una gran pujada, però com totes les pujades, el fet de que sigui dura o no molt cops no ho posa la inclinació o la distància, ho posa el ritme amb el qual estàs disposat a pujar. El tram pestós de la nova variant de St Sadurni servirà per començar a posar a cadascú al seu lloc. Em despisto i veig que el Torradet marxa fortissim i s'emporta al Ziza, al Javi, al Manolo, a l'Alfredo, l'Operario, al Xavi i a l'Abel. Ostia, merda, el Ziza i el seu deixeble s'escapen!! Mil milions de llamps, la he cagat.!!! I només em queda un petit tram de carretera pestosa per intentar conectar. Despres ja ve el tram de baixada fins al pont de l'Anoia on s'inicia el port i en baixada no penso jugar-mela per atrapar-los. Finalment no els puc atrapar al tram pestós. Només em quedarà intentar engegar novament el Perkins i intentar anar apropant-me paulatinament. Extranyament el grup afluixa a la baixada. Que pasa? Perque no aprofiten i intenten fotrem el pal? Serà que el vent ve molt fort i de cara i ningú vol fer la pujada???? Deixo la pregunta a vent, mai millor dit.

Els atrapo tot just passar lo pont. El Xavi, amb tota la tralla posada (molt extrany en ell) comença a pujar molt fort. Darrera, els mateixos d'abans menys els nens que a Avinyonet han marxat; semble una repetició de Begues. En Javi, cansat de que el seu director d'equip li prengui el pel i l'utilitzi em diu per lo bajini que no tiri, que s'epabili el Ziza, que el vent de cara pica molt fort i que sigui ell el qui s'enfarti. Al principi li faig cas i m'amago darrera d'ell. El Torrdaet també ha decidit no pencar més i la resta tampoc veig que estigui massa disposada a ferli la pujada al coi de Ziza. Quin remei, al final el Ziza, amb la seva flamant S-Works de 6,2 Kg, agafa el comandament del grup. Quina meeeeeeeeeeerdaaaaaaaaaaa de ritme!!! Si seguim al ritme que marca el Ziza, aqui ens agafa fins a l'apuntador. El mol cabró ho sap. Em mira amb aquella cara de dolent que sempre posa, riu i em diu: Va, Bucles, pon tu el ritmo. Serà... pfrrxfzrrrrrrrr
Al final, accepto; el Torradet ha pencat molt tot lo dia i en Javi també ha fet una fantàstica feina a Begues. En Xavi crec que esta disposat a intentar-ho i a ajudar. El Vampiro, ja us imagineu: igualito que su jefe. Quan arribes dalt del coll sempre et sorprens: ah, tu también venías??? jajajajajaja Bé, com diem, al final accepto tirar.
Ostras, el vent és realment fort i pica totalment de cara. Això serà dur. El Ritmo Bisonte avui no es posa en marxa així que, perkins normal, ritme fortet i cap amunt amb les garrapates enganxades al mallot. En Xavi i el Torradet es despengen amb lo qual ja no tinc on demanar ajuda. En Javi, amb tota la raó del mon, no em donarà ni un relleu. Toca pencar tot i saver que a 50 metres del coll m'esprintaran i s'emportaran el coll. No cal dir-vos que així va ser, 50 metres abans de arribar, aixeco el peu per no quedar com tonto total i portar-los fins als 3 metres finals i, como sempre, noto com em passen pel costat a tota castanya. Crec que va tornar a coronar el Ziza, després el javi i el Manolo. Un cop dalt recordo que hem quedat en re agrupar. Estic esperant i van arribant diferents membres del pilot. Tothom es deixa anar lentament amb la intenció de anar esperant deixant-se caure. Faig lo propi i em deixo anar. Van arribant els membres del grup despenjats fins a que finalment arriba el Cañi i el Bene que han estat esperant al Gran Gurú. El Cañi, amb raó, porta una bona emprenyada. Li dic que malgrat no ho em fet com havíem dit, els hi he dit que al creuament de la ctra. de Piera s'esperesin, si calia posant el peu a terra. Per sort així, serà, el grup esta esperant al creuament. El Cañi emprenyat... jo, que miedo... jajajajajajajajaja

Crec que em costarà explicar el gran moment de ciclisme que viurem a partir d'aquest moment. Fa anys que no recordo haver disfrutat tant asobre de la bici. Intentaré explicar'ho, tot i que les sensacions que vaig tenir, l'adrenalina, la tensió, etc que crec que tots vem viure son difícils d'explicar amb paraules escrites. Això s'ha de viure sobre d'un velocipedo. Tot ciclista hauria d'experimentar un tram i una persecució com la que vem tenir la sort de fer diumenge un cop a la seva vida ciclista. Per sort, amb la PC Martorell, de tant en tant aquests tipus de sensacions estan garantides

A priori la feina ja estava feta. L'unic que ens quedava, en teoria, havia de ser una tornada plàcida i pestosa amb l'unic al.licient de veure quins dels dos magnífics esprinters de la penya: en Xavi i l'Abel, s'emportarien l'esprint especial d'Esparraguera; les apostes eren altes i durant l'esmorzar van córrer els dollars i les paperines per apostar. Però de vegades les coses bones son les que menys es preveuen i diumenge així va quedar demostrat.

Arribem agrupats a Piera. Malgrat alguns ciclistes han marxat cap a casa, el grup segueix sent molt numerós (uns 20 ciclistes). Agafem la carretera d'Esparraguera. El vent es fortissim. A estones ens ve de costat i a estones de cara. De moment, el rumb ens obliga a enfrontar-nos al vent. Lògicament ningú vol tirar. En Javi és l'unic que dona la cara i que es possa a tirar del grup. En Cañi també te ganes i veig que ha agafat posicions davanteres. En Xavi, suposo que motivat i pressionat amb les apostes per guanyar l'esprint especial també agafa posicions. En quant a mi, aquest és el meu terreny, el cos més o menys respon. Ens uns km veig clar que el rumb canviarà i pasarem a tenir el vent totalment a favor. Pot ser un bon moment per intentar una fuga. S'adivina molt complicat, però perquè no itentar'ho?. Passo davant i, sense que em vegi ni em senti el Ziza, li dic al Javi que vagi fent. En Cañi, pedalant molt fort, entra en el joc. En Xavi, amb la seva força inhumana, també entra. L'Alfredo, excel·lent escalador, també intentarà entrar, però ja es veu que li costarà. A lo tonto, anem agafant distància. El grup no fa cas i pensa que ens desinflarem. Em giro i veig que els hem agafat uns 200 metres. Ara o mai!!!. Li dic al Javi que organitzem els relleus i ens entenguem per a que ningú dels 4 entri al relleu forçat ni a pals. La cosa pinta bé. Encara tenim el vent de cara i costa avançar, però seguim agafant distància. Ens entenem molt bé i els relleus son perfectes. Per fi canviem de rumb. Ja tenim el fort vent a favor. Això ens anima encara més i ens dona molta moral. Veiem que la escapada pot ser possible...
Les cames no donen, falta relació. Em cal un 54, penso!!! jajajajajaj Anem llençats!!. Hi han moments, quan m'atreveixo a mirar el cuenta, que veig que marca més d 70 Km/h. Estic flipant!!! Però... perilll, el grup s'ha organitzat (després em diran que no massa bé). Es nota que han reaccionat i han reduït distància. Jo ja no se com fer per apretar més, em falta relació. L'unic remei serà aprofitar els petits trams que piquen amunt i possar'ho tot, a lo que el cos doni. Així ho fem, ara només 3, ja que en un dels repetjons, l'Alfredo s'ha despenjat. Continuem els 3. Cada cop tenim més aprop la baixada cap el pont on s'inicia l'esprint especial. Ho hem aconseguit!! Al final arribem amb una distància prou significativa. El Cañi, el Javi i jo ens deixem anar per complert i deixem al Xavi que, amb la seva força descomunal, inicia el llarg esprint d'uns 500 metres i amb una pujada d'un 6% aprox.. Penso que l'Abel ja ho te difícil. Però... Joer, mentre vaig pujant tranquilament, em pasa com un coet l'Abel, que amb molta intenció i sortit del no res ha sortit a buscar al Xavi amb una força increïble. Al final semble ser que per uns metres no el va agafar. Aquests esprinters... jajajajajaja

Les emocions han estat molt fortes. Estem tots flipats amb els 15 km de ciclisme en estat pur. Han estat 15 Km a 51 Km/h de promig. Sencillament, brutal!!! Això mereix una celebració. Arribem a Olesa i el Juvenil ens diu que ha de pujar cap a Collbató, que si podem canviar el lloc on fem la cervesseta. Amb les ganes de celebració i de comentar batalletes que tenim tots, no ho dubtem ni un minut. Donde se ha de ir? Tot i que cada cop em trobo més malament i el gripazo es va trobant cada cop més còmode dins el meu cos, la cervesseta, les rises, les batalletes, etc em senten de conya.

Mig embolingats i amb el grup ja molt reduït, agafem les Carpes per, en teoria, anar tranquilament fins a Marto. Dic en teoria perquè, tot i que de bon principi no vem fer ni puto cas, al cap d'un parell de Km ens vem preguntar: I si intentem enganxar els 3 triatletes fantasmilles que ens han passat sense tant sols saludar? Dit i fet. Ara si, ara, potser per l'efecte vasodilatador de la cervessa, em surt tota la ràbia i, per primer cop amb tot lo mati, surt part del Ritmo Bisonte. S'ha d'enganxar als fantasmilles aquests que no saluden als iaios globeros. Clar, com no anem equipats amb mitjons d'aquests compressius... juas juas juas. la ideia és portar a l'Abel i al Xavi fins a la pujadeta del tren i deixar los anar com si fossin gossos dovermann. Al final tot surt rodat, no sols els atrapem si no que en Xavi i l'Abel fan la seva feina i la estocada és realment espectacular. La resta del grup també passa per sobre.

Perquè sempre em trobo frikis que m'expliquen lo bons que son i els mil.lers de km que porten en el tram del Congost?? Serà que el Gran Gurú els hi dona conversa i els atreu com a Gran Gurú que és? Mare meva, quin pedazo friki pujat assobre d'una gorda que s'ens va enganxar. Pesat... MOLT PESAT!!!! I portaba un timbre!!!!! ajjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj No, un timbre si que no!!! Ja vaig tenir prou amb l'època que globerosbeteteros van posar de moda posar-se un cascavell al manillar. Anda que no donàvem pel cul amb el cascavell. El tio insitia en voler explicar-me lo bo que era, d'on venia, els mil.lers de km que portava a les cames, etc Una fantasmada rera una altre. A la que intentava accelerar per treuremel de sobre, el tio apretaba com un cosaco i s'enganxaba a la roda. Vete, déjame, coño!!! Dissabte em va pasar lo mateix amb un senyor ja ganapiot i amb una panxa que hi cabien dins 4 Bucles sencers. Al final li vaig dir amb mala llet que em deixes en pau. Al final et tio em va demanar disculpes. Ok, disculpes admeses, però deixam en pau, coi!!! Només vull passar el puto túnel de Pallejà i arribar a casa amb les cames una mica relaxades. D'on coi els treuen??? Odio aquest tram. No m'agrada córrer, no m'agrada xerrar amb frikis, no tinc interès pel que fan els demés... Aquest tram es la meva creu, la meva penitencia... deixeu me passar-la sol i tranquil, coi!!!

LES DADES (No son del tot correctes donat que no vaig adonar-me i va estar sense funcionar una bona estona):

Salut a tots!!

ETAPA 25 PCMARTORELL

2011-09-19T15:17:00.004+02:00

Aqui us deixo els detalls del meu polar!!!!!!

RUTITAS POR SANT LLORENÇ

2011-09-17T18:15:00.002+02:00

Esto de hacer una cronica cada vez es mas dificil puedes crear polemicas,conflictos y levantar criticas asi que ire con pies de plomo. Lo primero reseñable es que la salida se retraso media hora porque a unos chicos se lespegaron las sabanas cosa que al chico del festival ya lo calento de salida.
La ruta eran 100km con 2 puertos y unos 2000metros de desnivel, salimos de sant llorenç hacia berga por el tunel de la mina o coll de jouet todos juntitos charlando y de buen rollo, solo marc al final se fue un poco por delante y nos espero arriba (tampoco se le hizo mucho caso).
Bajamos los 8 (marc,abel,domi,capo,bene,chechu,david y yo) hacia berga y nos desviamos por el poligono pa no entrar por la ciudad hacia Avia, cogimos la carretera que va por Espunyola,montmajor,el moli de la vall d´ora hacia naves que es donde estaba previsto almorzar, por aqui fuimos bastante rapido dando relevos todos menos bene que eso de venir hace poco de vacaciones y dar relevos a altas velocidades es incompatible. Habra que comentar prque sino habra criticas y reproches que EL SR DAVID CON SU NUEVA Y FLAMANTE BICI TIRO TODOS Y CADA UNO DE LOS RELEVOS QUE LE TOCARON Y MAS, eso si no ha tirao en su vida y ahora que tira reprocha y te la lia si te saltas un puto relevo aunque vayas comiendo un platano,toma nota Angel, a partir de ahora tienes un socio fiel que compartira contigo esos km llanos, en un plis por tanto estabamos sentados en una terraza dialogando,conversando,pasando revista,criticandoetc...
Despues de los cafetitos de rigor salimos direccion solsona son 15km llanos con algun tobogan pero que pasan muy rapidos una vez en solsona viene el plato fuerte del dia, el coll de jou, 23 km con 4 tramos de subida despues de cada uno viene un tramo de descanso, el primer tramo hasta los depositos de agua se hace tranquilo incluso algunos paramos a coger agua en la fuente y eso si rapidamente, en el tramo de bajada-llano nos reagrupamos y nos enfrentamos al segundo tramo de subida este con alguna rampa dura (13%) aqui yo tenia bastante claro que seria dificil que llegaramos los 8 a la recta de mas de 1km que hay despues y menos cuando parrita hizo de las suyas y se fue por delante, david que no queria dejar opcion de perder la apuesta fue a por el con su ritmo cachondo y partio el grupo en dos, en la recta llana cuando pudimos relajarnos y mirar ivamos david,marc y yo, parrita un poco mas atras que al final entro con nosotros no sin esfuerzo y con un poco de compasion por nuestra parte, y el resto me parecio verlos mas o menos juntos pero no lo tengo claro.
Llega el final de la recta y comienza el tercer tramo de subida quiza el mas duro, nada mas comenzar parrita se queda y david pone un ritmo de subida de esos malos malos, enseguida marc y yo estamos enfilados, al rato veo que marc se queda, miro mi cuenta y veo que vamos a 14-15 por hora cuando yo que vengo asiduamente por aqui los dias que mas rapido he subido por este tramo es 12-13.Llegamos al descansillo por fin, he sufrido como hacia tiempo pienso, pero el cabron del david que debia tener alguna espinita del dia de los rasos, no tenia bastante pone el plato y otra vez a tope,no me habia dejado ni un metro en la subida y en el falso llano me saca unos metros que veo que no puedo recuperar, vamos uno detras del otro con unos cuantos metros de distancia, ahora viene el ultimo descanso con bajada incluida, aqui tendre que apretar a tope si quiero cojerlo y que sea lo que dios quiera en los ultimos 3 km de subida pense, pero se produjo algo que aun ahora no acabo de entender, lo que si que tengo claro es que lo apuntare en la libreta en la hoja de los positivos y me evito un ultimo calenton, david me esta esperando, lo alcanzo,comentamos alguna cosa y subimos juntos sin mas. Paramos en la fuente que hay arriba y al momento ya llegan el resto no recuerdo recuerdo el orden lo siento solo el bene tarda un poco mas, 9 km de bajada y a comer,charlar,descansar...
Para acabar me gustaria decir que estoy disfrutando mucho de estas salidas por mi zona ya van 6 y aunque me encantan estas carreteras tan tranquilas y guapas solo es una cosa y con buena compañia es otra, gracias a todos los que habeis venido por aqui arriba desde la primera hasta esta ultima vez, a ver si hay mas......salud.

ETAPA 24. POTSER UNA DE LES MÉS CONCORREGUDES

2011-09-14T18:03:00.002+02:00

Diuen que molta gent ha deixat de venir a les sortides de la penya. Avui, apart de les cares habituals de sempre, veig que al Pabe hi han 24 ciclistes. Porto 19 anys (si no m'erro) pedalant amb la PC Marto. Per circunstancies familiars, per projectes esportius amb la gorda o per altres motius, alguns anys m'he saltat algun diumenge. Però en aquest 19 anys, sincerament, mai havia vist a tanta gent al pabe. A mi personalment, malgrat que anar tanta gent suposi un problema a l'hora de trobar lloc per menjar, m'encanta un grup tant numerós i sobretot, m'encanta veure gent jove. Crec que els antics de la PC hem d'acceptar i ens hem de sentir orgullosos de que molts ciclistes del voltant escolleixin la nostra penya per apuntar-se a la mateixa o per a fer els seus entrenaments. Crec també que hem d'aprendre a acceptar que el temps, inexorablement, va passant i que una nova generació de ciclistes puja amb força i que, per lògica natural, venen amb ganes de demostrar i de treure les enganxines a tothom. I ens es treuen!! En aquest sentit, penso que hem d'intentar i fer l'esforç, com fan els corredors de relleus, de passar el testimoni a aquestes noves generacions, ensenyar-lis tot el que sabem i acceptar-los al grup com a garantia de que aquest tindrà continuïtat.

Bé, després d'aquest petita entradeta-reflexió, intentaré descriure el que va passar diumenge a l'Etapa 24. Aquest relat, com sempre, està escrit des-de el meu humil punt de vista i des-de la posició que les circunstancies em feien ocupar en el grup en cada moment de la sortida. Ja saveu, intentar retindre les coses quan vas a 175 p.p.m és complicat

Com he dit abans, el grup aquest diumenge és enorme. Si no m'equivoco som uns 24 ciclistes. La veritat és que fa goig veure tanta gent disposada a passar una agradable jornada de ciclisme.

Sortim en direcció a Gelida. Últimament hem aconseguit (no se perquè) que els primers Km de la carretera de Gelida no siguin la tortura que solen ser sempre. Una tortura xina horrible que et posa les cames més tiesas que el bastó del meu avi. Arribem a Gelida estranyament relaxats. El Ziza, també estranyament, comanda el grup i no ha deixat de tirar (això si, no gaire fort). Serà l'efecte "Estreno"... Avui estrena la seva nova super machine, la fantàstica S-WORKS SL-3 amb Zipp 202 i Sram Red. Mentre baixem cap a l'estació de Gelida li dic: paso de calentarme en Sant Llorenç. No pienso poner ritmo Bisonte e intentaré subir tras el grupo sin apretones.

La veritat és que no se perquè passa, no ho entenc... segurament em deu agradar. Que coi, per a que enganyar-nos, m'agrada!! El cas és que només passar el pont de l'Anoia ja em veig a les posicions davanteres del grup acompanyat d'en Javi, que està molt fort i no deixa una batalla per disputar, en Josep Maria, un gran classe que també sempre que pot es fica en batalles i en Marc, que no necesita presentació. Els demés, si no recordo malament, es despengen i crec que decideixen pujar xino xano; més tard veurem que això de que es despengen tant sols ha estat un "espejismo". En borratxot últimament s'esta mostrant intractable i ja des-de un bon principi es veu que el ritme que pensa marcar, per a qui el vulgui seguir, no serà suau. No serà gens fàcil mantenir-se a roda. Tot i això, em fico a la seva roda i entro a col.laborar. A un ritme alt però no impossible arribem a Sant Llorenç on aixequem una mica el pedal per a que uns quant membres avançats ens atrapin. A partir d'aqui, un grup bastant numerós d'uns 10, tirem amunt a un ritme molt maco bàsicament comandat pel Borratxot.

Arribem dalt a la carretera de Piera i llogicament el grup ha quedat desmembrat. Agafem la carretera en direcció Piera i se segueix tirant molt fort. Falta gent i això no mola gens. Això si que crec que és una de les coses que s'han de cuidar en una penya. No s'ha de deixar a ningú tirat ja que, en teoria, tots em sortit en el mateix grup. És per això que sense dubtar'ho ni un moment, avanço fins davant del grup i ordeno (si s'em permet la expressió) que tothom pari a esperar a la gent que s'ha quedat enrere. En un principi tothom s'atura. Semble que no hi haurà problema i que, com sempre hem fet, s'esperara al grup de gent que ve radera. Algun membre del grup decideix que no espera i segueix en direcció Piera, en el tram pestos que pica amunt, poc, però pica lo suficient com per a posar encara molta més distància amb els que s'han quedat. D'estar quasi parats esperant a que ens atrapin, passem al nerviosisme de que hi ha gent que marxa. És crea aquell moment d'anarquia en el que no saps que fer, si tirar, si esperar, si... Al final, conduits per la massa i pel borreguisme, tots posem la directa i seguim com borregos a la gent que ha posat la directa. Ja no hi ha res a fer. Jo el primer, l'hem cagat ben cagada.

Arriba la primera dificultat del dia, la Font del Bosc des-de Capellades. Un port suau però que, amb el ganxo, es pot arribar a fer molt dur. Fins ara hem circulat en pujada constant. Portem pocs km i el desnivell no deixa de pujar ràpidament. L'etapa d'avui és d'aquelles que, sense semblar'ho, puja molt. Iniciem la pujada i ràpidament les noves generacions de ciclistes joves que avui ens visiten agafen la davantera. En Javi, disposat a no perdre el lloc que merescudament s'ha guanyat últimament, esta molt atent als moviments dels nanos. El grup es vigila moltissim. Ningú sap per on sortiran les coses i, excepte els nanos, ningú s'atreveix a saltar. La pujada de Capellades és molt traicionera i si fas el tonto et poden treure de punt molt ràpidament. Salten els dos jovenets que avui ens visiten, resulta que després m'enteraré que un d'ells és el fill d'un vell component de la PC, en Salva. Guerrero com el seu pare, el nano apreta les dents i força el ritme. De moment ningú fa cas a l'escapada. La pujada és llarga i tothom confia que, en grup, encara es pots fer mal i arribar on sigui. L'Abel, lluitador constant, salta i agafa uns metres. Ara la cosa está dividida en els dos nanos que van davant, l'Abel que tot sol va a la caça, un grup format per uns 7-8 ciclistes i la resta del grup que va pujant a ritme. En Javi, després de mirar a dreta i a esquerre, salta i aplica un fort ritme de caça. Després de pensarm'ho i pendent dels moviments del Ziza, que com sabem sempre ho te tot ben controlat el molt cabró, salto darrera del borratxot que també ha decidit anar a buscar als fugats. Just abans d'arribar al poble de Capellades, tot just quan passem l'estany, donem caça als nanos escapats. El ritme baixa i, com sempre passa en aquestes ocasions, tots ens mirem i pensem en el que deu estar rumiant el company. Arribem al creuament de la carretera que ve d'Igualada i l'Abel, amb molta força, aprofita per fotre un pal dels seus. La resta del grup no respon i segueix pendent de les reaccions. Miro enrere i veig que ja tenim a tocar al 3er grup on venen el Ziza, el Xavi, el Ramon, el Marc i el Manolo. No trigaran gaire en atrapar-nos, penso. Potser millor, segueixo pensant... Esta clar que un no es pot parar a pensar perquè, just en aquest moment de dubte, en Javi salta amb una força tremenda i s'envà tot sol. L'atac ha estat mortífer. No triga gaire en enxampar a l'Abel i ni en Josep Mª ni jo som capaços de reaccionar i l'hem de deixar marxar. Només queda deixar que el grup que ve radera ens agafi i, entre tots, veure si podem enxampar-lo. El grup perseguidor ens atrapa. Miro si hi ha algun perxerón, esperant sobretot veure a en Ramon. La presencia d'en Ramon penso que serà bàsica per organitzar la cacera del Javi. Malauradament m'adono que el grup s'ha quedat sense perxerons. Només tinc a escaladors purs i durs i als dos nanos joves. Parlo amb el Josep Mª, todoterreno gran classe, i li dic d'organitzar la cacera. Ja tinc un al.liat. Però... Que farà l'equip dels Colombianos??? El fugat forma part del seu equip. Ens ajudaran?? Semble que no, que de moment, no serà així i, ja sigui per no perjudicar a en Javi, membre de l'equip o bé ja sigui perquè van maduritos i prou tenen d'aguantar el fort ritme imposat pel Josep Mª i pel que escriu, es queden quietets radera. En J.M i jo portem al grup enfilat. De tant en tant, s'agrairà alguna ajuda d'en Pedro, que avui esta que sale. Ja tenim al Javi a la vista. Ens separen uns 300 metres. Semble poca distància, però no ho és. En aquest punt és on m'adonaré del perquè al Zizañero li hem posat aquest nom. No va el capullo i em diu: Va Bucles, apreta un poco más que ya esta muerto (referint-se al seu company d'equip, osigui al Javi). Aqui no hi ha ni equip ni osties...!!! Tot just dir això i hauríeu de veure com el molt cabró apreta la seva flamant S-Works emulant al seu germà l'Operario i, amb lo plat, es posa a tirar com un animal fins a que tornem a donar-li relleu. Torna a repetir: venga, que ya lo tenenemos!!! Al final, un relleu boníssim i fortissim d'en Pedro permetrà caçar a en Javi practicament quan ja coronem. La veritat que la pujada ha estat molt maca i així ho comentarem mentre esperem als demés a la Font del Bosc.

Arribem a la Llacuna i, mentre estem esperant per a que ens donin l'emorzar, arriben el Juvenil i el Gran Gurú. Emprenyats amb tota la raó del mon marxen al baretu del costat a esmorzar i passen de nosaltres. Han encertat ja que, entre que som un fotimer de gent i entre que en el bar aquest triguen moltissim, mentre nosaltres encara estem esperant les truites, ells dos ja han acabat i ens diuen que van tirant. Engullim el bocata ràpidament per no perdre més temps i sortim en direcció a Vilafranca per pujar el port de la Llacuna. El grup està totalment desparramat, com sempre pasa quan sortim d'esmorzar. Les cames fan un mal horrible, estan com a pals. Tot i això i sense saber un altre cop perquè, tot just m'hi trobo un altre cop davant, ara amb el Torradet, el Pedro, el Ziza, el Vampiro i els dos nanos joves. Començo a tirar posant un ritme fortissim. Hi han moments que miro el cuenta i flipo ja que em marca 25 Km/h i això, per a una panda de globeros com la nostre, es pujar molt fort. En Torradet agafa el mando del grup i, sense abaixar el fortissim ritme, ens porta a tots fins dalt on, a 50 metres del final, els nanos joves, portats per l'adrenalina del moment posaran la puntilla a la gran pujada que tots hem fet.

Ens deixem caure per a que la resta del grup ens atrapi i firmem el tractat de pau definitiu. En teoria, d'aqui a Marto, ja no s'ha d'apretar més. Però bé, ja sabeu que els tractats de pau, de tant en tant, poden tenir moltes formes d'interpretar-se i la pujada a Fonrubi, malgrat haver signat el tractat, no serà precisament plàcida.

El grup s'ajunta i ara si, entre alguna apretadeta sense consequències i alguna escaramuza estranya, en un plis ens plantem a Martorell.

Cervesseta de rigor, xerradeta, fantasmades mil, batalletes de cadascú i, lo més important, aclariment de desavinences que acaba amb brindis cervecero i amb els afectats tant amics com ho eren abans. Tot sigui això...

Salut a tots i, com sempre, disculpeu si m'he equivocat en algun nom, en alguna posició d'arribada o no he anomenat a algun dels participants en alguna de les batalletes. Prou feina tinc pedalant que només em falta anar prenent apunts a una llibreta. Ja sabeu, les reclamacions les podeu dirigir al Sr Txupi que, com a membre neutral de la penya, donara fe d'elles i las enviarà al tribunal de justícia ciclista.

Salut a tots

ETAPA 23. CRÒNICA DIFERENT. AMB PERMIS DE TOTS

2011-09-11T20:06:00.000+02:00

Amb la intenció de respondre a les, sota el meu punt de vista poc afortunades acusacions que s'em van formular l'altre dia, amb el vostre permis i esperant que ningu, començant pels aludits, s'emprenyi, m'he permés escriure una crònica amb un petit toc irònic però sense cap tipus de malicia.
També, penso que queda clar, després del que ha pasat avui i que pasa alguns cops, que hauriem de posar unes petites normes en quant al tema d'esperar a la gent que s'ha quedat. Però igualment penso que des-de el primer a l'ultim, el que ens agrada es intentar estar endavant i, si asobre estem forts, encara més. No ens enganyem. I si no que axequi la mà qui no ha intentat estar davant quan s'ha sentit bé. No crec que això sigui un problema ni que fomenti cap cosa rara, el problema ve quan no s'espera a qui no ha pogut aguantar lo ritme o pitjer encara, al que li ha pasat alguna cosa. I ho diu algu que crec que no és gens sospitos de no esperar.
Escric les cròniques amb tota la bona intenció del mon, per mantenir aquest blog que, malgrat us sembli increible, segueix molta gent. Les escric perque soc un apasionat d'aquest esport i perque el visc amb emoció i pasió. I sobretot escric les cròniques perque m'agrada transmetre a tothom lo fantastic que es el nostre grup, un grup que, malgrat tot, malgrat les dicusions o baralles, porta 20 anys pedalant sense parar. Pregunteu si no a altres penyes si han resistit, si segueixen pedalant junts, si surten junts de festa, si apart de companys de bici també son bons amics... Crec que poques penyes poden sentir-se orgulloses de tenir quelcom tant fantàstic com és la cohesió del grup que te la nostra. Que quedi ben clar, mai he escrit amb la intenció de polemitzar. Admeto les critiques, admeto que a algu no li agradi com escric (de fet, no en tinc ni puta ideia) i m'agrada quen algu em comenta quelcom d'una crònica, sigui bo o dolent.

ETAPA 23
Sortim en direcció a Sant Boi disposats a no deixar que ningú trenqui l'harmonia i la placidesa de la PC Martorell. Així, agafadets de la mà ia un ritme prèviament pactat perquè ningú s'enfadi i per no trencar aquesta harmonia, germanor, bon rotllo i tot el que ha caracteritzat fins ara a aquesta penya, ens vam plantar a Sant Boi. Seguint les pautes de bona conducta i per no crear aquest mal rotllo que sembla que ara hi ha i que antigament no hi havia, agafem els nous camins que, pels horts del Delta del Llobregat, entre boniques flors, aus migratòries, camps perfectament conreats i tot l'elenc de matisos poètics que ens ofereix el meravellós entorn, fan que el grup encara baixi més el ritme per poder gaudir d'una jornada de ciclisme poètic. En aquest sentit i tractant d'imitar el que antigament feia el grup, com sempre, es comenta i es parla del paisatge i del bonic que és pedalar ben units sense fomentar la rivalitat. Ningú, si més no pel que es porta recorregut fins ara, vol trencar aquesta harmonia i convertir aquesta penya en una penya de picats. També, a part de parlar sobre la poesia i literatura del moment, que és el que toca parlar quan vas sobre una bici a 170 ppm, les converses giren entorn al que cada un va a fer per intentar arribar l'últim a la Mala Dona i cedir el pas al seu company. Tots volen ser l'ultim i el numero un en solidaritat i cedir el pas al company. Que bonic, l'emoció ens desborda ... Amb aquesta emoció, harmonia i germanor seguim avançant.
Ostres! que ha passat! Un noi de forà del grup, un trenca harmonies diu que el rimte no és bo, que es va molt lent. Qui és aquest que ve aquí a dir com hem d'anar?Ademés, uns nois amb altres mallots que semblen d'una d'aquestes penyes de Picats tan estranyes de veure, s'han unit a la nostra penya "ciclistes sense fronteres". Per Déu, sembla ser que l'harmonia s'està trencant ... Què anem a fer ara? El dimoni en forma de penya estranya de Picats s'ha infiltrat en el nostre grup ciclista a qui no li agrada gens la competició i menys encara sortir disparat a la mínima que un d'aquests membres d'una penya estranya de picats li fica la roda. "Cedeixo el pas perquè arribis tu primer", o sigui el nostre grup, s'està veient alterat i assetjat greument per una d'aquestes penyes de picats que tan estrany és de veure per les carreteres del Baix Llobregat.El ritme s'accelera. No sé si algun dels membres de PC Marto podran aguantar aquest tipus de pressió psicològica a la que per res estan acostumats i que, evidentment, no agrada gens. De fet, el grup, antigament, no es picava amb ningú i menys encara amb aquest tipus de penyes que rarament un es troba a la carretera. Però ... Ostres ..., sembla que els membres de PC Marto segueixen el rimte i el que és més increïble, sembla que no els hi molesta, no es queixen ... I el pitjor ... , ELS AGRADA!. Què està passant? Oh, my God!
El grup arriba a peu de Costes. En aquest punt el grup està segur que això que li passa, això d'haver anat tan ràpid per l'autovia, només serà una anècdota, una cosa que mai havia passat. Però ... eh, que passa? Increïblement un membre de la nostra penya que ha de tenir problemes psicològics ja que abans ningú tirava no fos cas que es quedi algú, es posa a tirar com un cosac. Un altre dels membres de la penya el segueix, i un altre, i l'altre també ... El vagoncito segueix també. El trident també ... Tots encara hi són. Serà que al famós vagoncito, el trident i la resta de la PC també li agrada arribar davant quan poden o seguir la roda del que tira? ¿Serà que el que agrada és donar-se uns calentoncitos per després, compartint unes birres, comentar-ho amb el col.lega-amic-rival? No, per Déu, res més lluny de poder arribar a pensar que la nostra penya pugui caure en practiques d'aquest tipus. En aquesta penya això mai ha passat, abans no passava, només passa ara i esperem que no passi.Què va a fer el grup ara? Per increïble que sembli, dels 16 que formen el grup avui, resulta que tots volen anar davant o, si més no, fer l'esforç d'intentar-ho. No ho entenc: que ha passat??? I l'antiga germanor que antigament ha caracteritzat sempre a aquesta penya??? I el pitjor, pecat mortal: sembla ser que, tot i bufant com búfals i patint, tots, del primer a l'últim, estan gaudint moltíssim. Ni els membres més antics de la penya donen crèdit al que veuen els seus ulls. És inaudit i imperdonable. Abans les coses no eren així!!!
Segur que passat el poble del Garraf la cosa es calma, pensen els grans gurus de la penya. Res més allunyat de la realitat. La cosa no només no es calma, sinó que s'accelera encara més i el grup estranyament es va partint en trossets (això antigament tampoc passava, o això diuen alguns. Qui escriu la veritat és que no ho recorda). Per Déu! No! El grup partit a trossets!! Quin horror! Què fem ara? Ens saltem la germanor i tractem de ser-hi davant? Ens esperem per, com fèiem abans i com ens agrada a tots, arribar agafadets de la mà i parlant del bonic que és el mar vist des de la Costes? A tots els sorgeix aquest dubte. Però per increïble que sembli, tots apreten el cul i intenten estar davant.
A qui escriu prometo que li ha quedat ben clar que no ha de fomentar el mal rotllo ni caure en el favoritisme. A més, que nassos, és veritat, a ningú li interessa qui va arribar primer, com es va organitzar una escapada, quines estratègies van muntar els grans experts en estratègia del grup, qui va ser el que va rebentar, qui va llançar al grup, etc etc ... Tot això són anècdotes ximples que no interessen al lector d'un bloc ciclista. És per tot això que el que escriu aquesta crònica al final no parlarà de matisos tan ximples com els descrits i tampoc caurà en el greu i imperdonable error d'escriure en una crònica de sortida de diumenge qui va arribar primer a dalt de la Mala Dona. Tampoc farà cap comentari ni donarà la seva opinió sobre algun dels membres participants en l'Etapa, encara que sigui per exaltarlos i parlar d'ells com de grans ciclistes, que és el que son tots. És clar que en una crònica de blog ciclista l'important és parlar de política, d'economia i dels trets socials o dels problemes socioeconomics que afecten el lloc per on circulem amb les nostres bicicletes.
A Sitges el grup esmorza i, com ja ha passat un parell de vegades més, sembla que a algun dels membres no li agrada pagar el compte del seu esmorzar. És clar, és que 6 euros ... ! I el pitjor és que no és la primera vegada. Alla ell, però la meva àvia sempre deia que s'agafa abans a un mentider que a un coix.
Escriure en 3a persona és complicat per a algú negat per a la literatura i que no es dedica a publicar assajos. Ademés, intentar relatar com després de l'esmorzar es va pujar Olivella o tractar d'explicar qui va arribar a dalt primer, como he dit abans semble ser que és una cosa que no li interessa a ningú. Així que, el que escriu no vol tornar a caure en el gravíssim error de intentar escriure de ciclisme en un blog de ciclisme i molt menys de Fomentar coses com el mal rotllo, el abandonament de la penya, la xuleria o el favoritisme. És per això igualment que, aquest mateix, el que escriu, demana mil i sinceres disculpes a qui s'hagi sentit ofès o al que hagi abandonat la PC per culpa de llegir aquestes diabòliques cròniques, els seus escrits al bloc o les seves idees. Així mateix, recordo que el que escriu, tampoc és un expert en societat, en botanica, en geografia o en algun tema que pogués ser interessant d'explicar en un blog ciclista. Així que desafortunadament, tampoc es podrà allargar la crònica parlant d'alguns d'aquests interessants temes que tant interessen al lector d'aquest espai i que són molt adequats per a un blog que tracta d'explicar les batalletes d'un grup d'amics.

La pujada a Olivella i les curses a la carretera de Gelida perseguint a la penya de Sant Vicenç deixo que les descrigi un altre ja que el que escriu prou feina va tenir per seguir el rimte i, com els hi pasa a altres pujant, en aquest cas, el que escriu, es va quedar despenjat baixant donat que no li agrada pasar per mig d'un poble com un desxerebrat i menys encara li agrada jugar-se la vida d'una forma estupida i innecesaria.

ETAPA 24: De moment deixò gràfica amb les meves dades. Demà, amb el vostre permis i si ningu fa crònica, intento escriure quelcom de la etapa d'avui

DIA I HORARIS CLÀSSICA OCTUBRE

2011-09-05T13:11:00.000+02:00

Dia sortida: 8 d'octubre 2011
Lloc de trobada: Caprabo Martorell
Hora de trobada: 6,30
Hora de trobada a Montroig: 7,45
Prego que em confirmeu assistència lo abans posible per anar reservant lloc per dinar. El dinar es farà en un buffet lliure a Pratdip que m'han dit que està força bé. Per a més informació: www.restaurantplanesdelrei.com

ALBUM DE FOTOS RASOS DE PEGUERA

2011-09-05T09:43:00.000+02:00

Equip Xocolat

2011-09-01T13:09:00.002+02:00

L'any vinent estem preparant un equip per anar a correr carreres Master 30 i Master 40, l'Abel ja ha contactat amb els seus socis i un provedor de roba per fer el equip XOCOLAT.
Per anar confeccionant l'equip qui estigui interesat en el tema em donat de marge fins el dia 15 de Septembre per apuntar-se a aquesta nova iniciativa, segur que ens ho passem molt bé i així podrém fotra-li canya al nostre company Santi Alentorn.

AVANÇ CLÀSSICA D'OCTUBRE

2011-08-30T11:11:00.002+02:00

Recorregut en bicicleta 1106668 - powered by Bikemap

DOMINI DEL SANT BOI A LA CURSA DE LA FESTA MAJOR DE SANTS

2011-08-30T09:51:00.000+02:00

La prova juvenil de la cursa de festa major del barri de Sants fou feu del combinat del “Sant Boi, boig per tu” amb un Luis Sánchez en guanyador després de circular en solitari més de dos terços de la cursa. Segon fou el seu company Joan Albó mentre que el conjunt samboià s´ erigí com el millor bloc de la matinal.

1ª PUJADA A RASOS DE PEGUERA

2011-08-29T14:45:00.008+02:00

No us enganyaré si us dic que, apart de fer una magnifica excursió amb bons amics i companys de bici (sense cap mena de dubte i que quedi clar que això és el més important d'una jornada com aquesta), la meva idea d'aquesta sortida era la d'intentar guanyar l'etapa.

Foto de familia abans de sortir

Donat que havia fet alguna sortideta amb el Sr. Txupi, sabia que aquest xicotet "new-rural" estava molt fort i que, com sempre ha fet, pujava els ports com un coet, però aplicant el meu Ritmo Bisonte a una pujada com Rasos que no te rampes molt besties i contant que tots ja vindríem "pajaritos" amb els 4 ports que portàvem a l'esquena, podia arribar a deixar-lo. No només havia de pensar en el Txupi . El nivell d'aquesta sortida era molt alt, i la presencia d'elementos molt perillosos d'aquesta penya ciclista també: En Marc, per a mi era tota una incògnita saber com estava de forma (esta clar que si el Marc està en el seu pic de forma, per a mi és practicament impossible seguir-li la roda i menys guanyar-lo en un port). En Javi Colombiano, el "rival" que més feina m'ha donat a les ultimes sortides de la penya i que, en el cas d'aquesta sortida, era el que més em preocupava mantenir marcat i controlat. En Manolo Colombiano que, malgrat ser un excel·lent pujador, porta un temps una mica més fluixet i, en aquest cas, semblava que no havia de ser problema; tot i això, vaig mantenir-me molt vigilant a tots els seus moviments ja que el paio està ben ensenyat pel seu mestre el "Ziza" i d'ell et pots esperar lo pitjor. En Bene sempre és una incògnita. Tot i que en els últims temps no sol entrar al trapo, la tremenda qualitat que te sobre de la bici i la seva cabezoneria sempre s'ha de tenir present. Que dir del "Ziza", el pitjor rival que he tingut mai, la meva espina, el meu roba ports en el ultim moment, el ciclista més llest que he conegut i el millor escalador amb diferència que hem tingut mai a la penya. En Parrita, tot i ser un ploramiques, ja sabeu que és un grandissim escalador i un gran classe sobre de la bici quan la carretera mira amunt; està clar que també s'haurà de mantenir molt vigilat. En Torradet, tot i ser molt perillós, em quedava clar que en aquesta ocasió no posaria problemes ja que, com bon brevetero que és, ja em vaig adonar des-de un bon principi que la seva idea era la de fer de periodista i fotògraf de l'excursió; tot i això, és un rival d'aquells que tampoc mai pots oblidar. En aquest sentit, el dur d'en Pep també era un altre dels que venien d'excursió a gaudir del paisatge i de les sensacions. El monstre de l'Abel també s'ha de tenir en compte en arribades d'aquelles en grup ja que te molt bona arrancada . Dic el monstre de l'Abel perquè trobo que es impresionant i digne d'admirar a algú que, sense dormir i sortint de pencar durant tota la nit, s'apunti a una excursió d'aquest tipus i a sobre es fiqui als fregaos. Que dir del Sr. Josep Maria, el nostre ciclista maniquí, el glamour asobre de la bici, un ciclista d'aquells que sense fer soroll i sense dir rés, pedalant amb un estil inconfundible i senyorial, et treu les enganxines en el moment menys esperat. Per ultim anomenar a en José i a l'Alfredo, els nous membres de la PC. La progressió d'en José és realment impresionant: hem passat de tenir que esperar-lo a tots el repetxonets a tenir-lo enganxat com una lapa en tot moment. L'Alfredo també va demostrar que l'any vinent tindrem un digne rival pels Colombianos ja que va demostrar molta soltura i una gran classe pujant.

Josep Maria, el glamour asobre de la bici

Sortim de Berga en baixada. El Garmin marca 8º i veure al José en màniga curta em fa tenir encara més fred del que tinc. Jo vaig amb manguitos i amb un xaleco de wind estoper i malgrat això la sensació que tinc de fred és molt gran. Per variar, em quedo com un ocellet i tinc que baixar totalment aturat i controlant la tremolor que m'entra i que literalment bloqueja tot el meu cos. Ja estic desitjant arribar al desviament on, amb una bona rampa, comença el bonic port de la Nou de Berguedà i s'et treu lo fred de cop. No és un port massa llarg, calculo que deu tenir uns 4 Km, però el desnivell que salva de cop fa que aquests 4 km siguin de rampes constants sense descans d'una mitja que calculo deu estar en un 12-13%. El Garmin, quan puc mirar-lo, em marca en alguna de les rampes fins a un 17%. El port és preciós i les cames ens responen a tots així que en un plis ens plantem dalt amb molt poca diferència entre uns membres del grup i altres. En javi ja demostra només començar que no ha vingut a passejar i, acompanyat d'en marc i d'en Manolo Colombiano coronen primers.

Pujant cap a la Nou de Berguedà

Baixada molt bonica en direcció a Cercs on sense cap mena de ctra plana d'enllaç s'inicia la següent difcultat del dia, el port de Fumanya, que per a mi és és el port més exigent del dia, fins i tot i sota el meu punt de vista, més que Rasos ja que, a diferència d'aquest que te 3 importants descansos, Fumanyà no en te cap i les primeres rampes son realment dures mantenint-se en un percentatge d'un 10% aprox. De seguida en Javi s'escapa amb l'Abel. No fem gaire cas a l'escapada pensant que és un farol, però quan ens volem donar conta en Javi ja ha deixat anar a l'Abel i sembla disposat a pujar com un coet tota la pujada. Tot i que ens hem despistat massa i la distància que ens ha agafat farà molt complicat caçar-lo, en Parrita, en Txupi i jo, no sense alguna discussió, posem en marxa la maquinaria de persecució i sortim a un rime fort a la caça d'en Javi. Passem Figols, potser els km més durs de ascensió i en Parrita es despenja no sense abans enviar nos via oral una dosi forta d'improperis. Ja tenim a en Javi a la vista, veiem que no deixa de mirar enrere, però malauradament ens faltaran 2 km per a poder donar-li caça. Corona en Javi i tot seguit, a pocs segons, arribem en Txupi i jo. Fotos de rigor i expectació per a veure com arriba la resta del grup. Seguit de nosaltres arriba el Parrita i practicament enganxat en Alfredo. Més tard arriben els Colombianos comandats pel Ziza que arriba algo abans que el Manolo, si no recordo malament. Estranyament en Marc no entra al trapo. Esta clar que avui en Marc ha vingut també a fer l'excursió i a gaudir de la diada ciclista

Els Magnifics prats del Montgrony

Prenem el desviament a Vallcebre i quan passem pel costat del desviament a Pradell discutim si pugem o no pugem; per sort no ho vem fer. Per a qui no hagi pujat Pradell, dir que per a mi, treien potser Mont Caro i Montnou (port bestial aprop de Cal Txupi), Pradell és el port més dur de Catalunya sense cap dubte. Les rampes que ens esparavem si ens desviàvem no baixan en 3 Km del 19%. Decidim finalment tirar avall en direcció Guardiola crec que acertadament. Arribem a Guardiola després d'un descens llarg i en algun punt perillós per les grans velocitats que s'asoleixen en alguns moments i apa, a buscar terraseta pel merescut esmorzar.

El merescut esmorzar

Esmorzem a una terrasseta on s'esta de nassos i, practicaments sense haver pogut pair l'esmorzar i per variar sense planejar absolutament res, prenem el desviament cap a Malanyeu. Aquest, per a mi, ha estat el port més maco en quant a paisatge. La carretera discorre serpentejant primer per una magnifica vall molt tupida i verda per ficar-se després en un magnific bosc d'abets que, malgrat estar al pic de l'estiu, dona una frescor i un verd que impressionan. M'escapo només començar el port i sense adonar-me. Les sensacions que tinc son magnifiques i tot i que les rampes son d'un percentatge dur (12-13%) pujo perfectament amb el pinyó de 23 dents engranat. Algú em crida que on vaig i això fa que em repensi si tirar o esperar al grup. Finalment decideixo baixar el ritme i esperar al grup que més o menys ve unit darrera. Un cop m'uneixo al grup veig que en Javi, seguint el seu recital del dia, apuja el ritme. Dubto de si entrar al drap, però em sento bé i tinc ganes així que li agafo roda. Crec que puc pujar encara més el ritme pel que l'avanço i aplico el meu ritme cansino fins dalt amb el Javi enganxat com una paparra a la meva roda (aprenen ràpid del Zizañero aquests Colombianos...) Arribem dalt del port de Malanyeu on ens espera un petit pla amb uns magnífics prats verds que conviden a estirar-se a fer una vacaineta i llençar el velocipedo muntanya abaix.

Sense tenir temps d'analitzar la curta baixada cap al poble de la Nou, ja ens trobem enllaçats amb la ctra que al mati havíem fet a l'inrevés. Superem els 3 km de pujada que hi han després de passar lo poble de la Nou i arribem a una zona de prats i bosc que també convida a gaudir del paisatge i a pasar del velocipedo dels collons. Aquest petit repetxo s'ha pujat d'una forma molt anàrquica i desordenada i això provocarà que, aprofitant el tremendu despiste, els aprendices de Zizañero ho aprofitin i es llencin , primer en pla i després baixant, en una escapada que pot se mortal de necessitat.

La baixada de la Nou es perillossisima i no convida a fer l'animal així que jo i el grup que ha quedat despenjat dels escapats (Manolo, Javi, Alfredo, Abel i no recordo si algú més). Arribem abaix i trobem a faltar a en Pep. Donem l'ordre al Zizañero de que s'aturi. En Zizañero està nervi perquè els seus aprendices s'han escapat i li poden robar l'ultim port, el que després veurem que ha estat preparant durant tot el mati no donant un pal a l'aigua i arribant despenjat dels primers en tots els demés ports. Tot i això el fem aturar (tampoc hagués anat enlloc donat que la pujada cap a Berga és per rodadors i el vent que dona de cara és molt fort). Un cop recuperem al Pep, en Txupi inicia el que serà el ritme de caça dels escapats. Comença ell tirant fortissim i entrem al relleu en Josep Maria i jo. Anem tant forts que arribem a Berga en un plis i amb algun membre despenjat novament. El vent segueix bufant de cara fort i la pujada tendida és d'aquelles especials per a mi i, donat que em segueixo trobant molt bé, poso el plat i faig els 3 km que resten fins al desviament de Rasos a lo que em dona el cos. Els que em quedat en aquest grup de persecució hem recuperat moltissim tros als escapats traicioners, de fet ja podem veure a alguns una mica més endavant.

El punyetero pas dels lladres

Iniciem el port de Rasos, ens queden 12 km de pujada amb 3 descansillos. Fa una setmana vaig pujar amb el Txupi aquest mateix port a un ritme molt alt i amb unes sensacions bonissimes. El cos de moment em segueix responent i demanant canya així que no m'ho penso i li dic al Txupi que m'ajudi, que entre les dos podem agafar a tots els escapats traicioners. En Josep Maria, que fins a la Font Freda ens acompanyava en la cacera, decideix afluixar i ens deixa sols al Txupi i a mi. Seguim pujant a molt bon ritme. Em sento comodissim pujant amb el Txupi, és ell que va marcant el ritme (crec que és just, ell és un bon escalador i jo l'he portat des-de Berga fins al creuament de Rasos). El binomi semble perfecte, ens entenem molt bé. Agafem al Manolo, poc després passem al Alfredo i després passem a l'Abel. Tot semble que va bé, ja tenim en el punt de mira al Javi. Passem el Camping de la Font Freda on hi ha una recta que tot i que no te molta pendent, psicologicament fa mal i s'enganxa moltissim. Començo a notar que em costa seguir el ritme que em marca el Txupi així que li dic que no tingui pietat de mi i que marxi a la caça d'en Javi, que jo intentaré recuperar en el primer descansillo. El Txupi em deixa. No se si pel fet de quedar-me sol, per l'esforç amb el plat a Berga, per no portar el desarrollo adequat (una etapa de quasi 3.500 metres de desnivell amb un pinyó de 26 i un plat de 38 per a un gordo peludo com jo és arriscar-se molt, però no tenia més pinyons a les rodes noves) o perquè no he menjat correctament (només portava una barreta que ja m'havia menjat feia estona, greu errada en una etapa com aquesta). Començo a venir-me cada cop més avall i ha anar més xungo. Penso que he d'arrivar al descansillo i aprofitar-lo per recuperar una mica. A dures penes arribo al descansillo que hi ha abans del Pas dels Lladres i, burro de mi, encontes d'aprofitar per descansar m'animo, poso el plat i em foto a tirar com un cabró. Quan arribo a la dura rampa del Pas dels Lladres que hi ha després del descansillo, ja m'adono que la he cagat vilment i que, si em restava alguna miquetona de força, amb la tonteria de no aprofitar el descansillo la hi perdut tota. Que hi farem... em resigno i amb el 26 posat i amb una pedalada totalment clavada segueixo cap a dalt. Abans d'arribar al refugi em passa l'Abel (xapo per l'Abel que com he dit abans és d'admirar) i poc després el Ziza (això si que m'acaba de rematar, el cabró sempre em guanya pujant, es una creu!!!. jajajajaja). Ara si que ja no hi ha res a fer així que paro a la font que hi ha al refugi, agafo aigua i encaro els últims 800 metres d'acensió resignat i admetent que un cop més que la he cagat i que, com sempre hem dit, d'aquesta penya no et pots refiar de ningú.

Cim de Rasos

Amb un fred de tardor, ens llencem muntanya avall ja pensant en el dinar. En Txupi ens ha reservat lloc en un restaurant on dinarem de conya i amb quantitat per només 14 euros. L'unic, el grup de dones cridaneres que teníem al costat que ens han donat el menjar amb els punyeteros crits.

Aquest és el meu relat. Segurament una mica exagerat i segurament amb alguna incorrecció i errada pel que fa a la descripció dels ordres d'arrivada als ports i tot això. Demano disculpes per avançat als possibles afectats. Està clar que l'objectiu de la sortida no te res a veure amb tot el que explico aquí, però també queda clar que a tots ens agrada l'esport i, uns més que altres, tots venim del mon de la competició i de les curses ciclistes, així que m'he permès donar-li al relat un aire de cursa per a fer'ho més distret. Si no us grada, a la propera crònica us foto un rollo dels meus en relació al paisatge, pobles i aspectes culturals dels llocs per on passem. Aclarit això, penso que l'objectiu de la sortida s'ha aconseguit, inclús superat: hem visitat al nostre bon amic Txupi, hem passat un magnific dia de ciclisme i hem rodat pels magnífics paisatges que ens dona el nostre meravellós i molt sovint poc valorat país.

Les dades del Garmin:

Ara, a preparar la clàssica d'octubre, que ja la tenim aquí!!

2011-08-22T15:25:00.003+02:00

Dissabte 27 de Agost farém LA PRIMERA SORTIDA A RASSOS DE PEGUERA 2011, previ ruta per el Berguedà, esperem que es converteixi en una nova clàsica per el PCMartorell, la ruta escollida i proposada per aquest any previa validació de la gent que hi assisteixi es aquesta.

Pantà de la Baells, La Nou de Berguedà, Alt de Fumanyà, Coll de Pradell(opcional), Saldes,Malanyeu, Collada de Sant Isidre,La Nou de Berguedà, Berga, Rassos de Peguera,Tornada a la Baells.L'esmorzar el podriém fer a Saldes.

Son en total 111Km amb el final a Rassos de Peguera.

RUTITAS VERANIEGAS POR ST LLORENÇ.

2011-08-17T18:33:00.007+02:00

Hoy era el dia de la salidita veraniega, dijimos este dia para que los chicos solvin pudieran asistir pero el uno porque esta malo y el otro porque tenia que esta pronto en marto,al final ninguno ha venido y al final en sant llorenç solo ha aparecido el angel que es uno de los que nunca falla en estos acontecimientos, en fin en cuanto a participacion fracaso absoluto.
Por lo que respecta al recorrido salimos de sant llorenç hacia solsona y de alli por olius a naves,montmajor,espunyola y avia donde hemos parado a desayunar y hacer la charradeta, alli el angel "fent el ploramiques" comenta que no esta fuerte, que esta de vacaciones y se ha dejado un poco etc en fin comentarios que luego ya se han visto que no eran del todo cierto.
Despues de almolzar vamos a berga y a por los rasos, por si el dia 27 se hace la salidita asi angel ya sabe como es la subidita, en cuanto a mi como no es el primer dia que subo ya me se hasta las curvas. Eran las doce del mediodia y la sudada impresionante,despues bajadita ,carretera de sant llorenç por el tunel de la mina, donde angel ha dejado claro que lo "de no estoy fuerte" que se lo explique a otro y otra vez sant llorenç. 123km a 25 por hora y 2500m de desnivel. Los que preparais la salida a los rasos ya teneis unos pequeños datos orientativos.

Ya por ultimo lo mejor del dia al llegar al pueblo y pasar por el pantano le comento al angel que nos podiamos meter al agua y ni cortos ni perezosos de cabeza al agua con culote incluido, "que gustazo" el agua estaba impresionante y mas con el calenton que llevabamos hoy por aqui arriba hemos pasado de largo de los 30 grados. salud y lo de las fotos se lo dejo al Angel.

Les dades i el secrets del Bucles:

SORTIDA RASSOS 27 DE AGOST 2011

2011-08-14T22:59:00.004+02:00

Hola companys, com bé havia anunciat el nostre company David Cortes alias "el tete" el 27 de Agost anirem a fer una volteta per Berga amb pujada final als Rassos de Peguera, finalment sembla ser que anirem amb cotxe fins a Berga,una opció seria sortir de Solsona, Cardona, etc,etc entre tots a veure si fem un bon recorregut, estic pensant fer entre 120 i 140Km per aquesta zona.
Feu les vostres propostes!!!!!!!!!!!!!!!
I aneu dient qui vindrà per anar distribuïnt el tema cotxes!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sobretot, quants més siguem mes bé ens ho passarem!!!!!!!!!!!!

SALIDAS VERANIEGAS

2011-08-13T19:35:00.002+02:00

Para el miercoles 17 el trio del mont ventoux osea marc,parrita y txupi junto con angel,que sin duda hubiera sido un buen fichaje y hubiese disfrutado con esas miticas ascensiones y esas tardes merendando en nuestra terracita del bungalov,habiamos pensado hacer una rutita por mi pueblo y alrededores,aunque la ruta aun esta por decidir, lo que si esta claro que habra puertecitos interesantes. Es decir que si alguen no sabe que hacer ese dia pues ya sabe no tiene porque aburrirse. salud.

Salida para Domingo 7 Agosto

2011-08-10T08:07:00.003+02:00

El amigo Abel a propuesto salir el Domingo a las 7:30h de la Caixa para hacer Montserrat y Estenalles haciendo una paradita para comer la tortillita de rigor. Los que no tengais plan ahora ya teneis uno.

CLASICA ARC DE BARA

2011-08-07T18:36:00.002+02:00

Primer domingo de agosto y como cada año tenemos la fija salida a arc de bara, mítica etapa off calendari que para muchos supone un pequeño parón de bici y comienzo de unas merecidas vacaciones.

a las 8 del mati salimos de la caixa, ya con una pequeña llovizna que nos a acompañado en algunos momento del recorrido. hoy la grupeta la forman el xavi cortes,josep maria,javi,manolo,moragas,abel,valderas,hinojo,agudo,alfredo, dos colegas de la peña de sant andreu el pedro y ruben y el amigo del javi que ahora no recuerdo el nombre y yo.

hasta vilafranca se puede decir que no se a ido atope ya que en la bajadas como en llano que hay poco ,a rueda se podía ir sin mayor problema , lo que si es verdad que en muchos repechos el ritmo a sido exigente para alguno y eso a producido el que ruben de sant andreu a sufrido algún que otro gomazo y los 30km hasta vilafranca se le hayan convertido en algo incómodos y mas cuando llegando la mala suerte se a cebado con el, a echo el afilador con su compañero pedro y se ha ido al suelo con un fuerte golpe en el codo que le ha impedido continuar con el grupo, esperemos que se a leve.

salida de vilafranca y nos metemos en la n-340, nos quedan 35km de puro es tres hasta llegar al arc, todo y que de un principio el entendimiento en los relevos es total y todos pasamos, el nervisismo se palpa en el ambiente, entre los coches , las bandas rugosas , chinchetas ,la velocidad por encima siempre de los 40kmh, el relevo se hacen incómodos en todo momento. para próxima ediciones yo voto por no pisar la 340 y ir por el interior, mas tranquilo y sobre todos menos peligro.

llegamos al bar que hay al ladito mismo del arc, con 65km, la verdad que da gusto comerse el bocata admirando un monumento tan antiguo en el tiempo.

salimos de vuelta por donde hemos venido, pero en el cruce del vendrell , giramos para el interior buscando la protección del viento y sobre todo carreteras mas tranquilas, pasamos por sant llorens del penedes y sant jaume dels domenys,desde salida ,algunos ya no pasan a los relevos, a si que el doble de trabajo para el resto que hasta vilafranca nos hemos metido un buen tute con mucho gusto. apartir de aqui el xavi y el josep maria han demostrado tener muy buenas piernas y han comandado el vagon hasta sant sadurni, aqui todos tiramos por la variante como biene siendo habitual, menos el hinojo y agudo que este año van algo a su bola y las decisiones que adopta la mayoría casi ninguna les parece la correcta, se meten por el pueblo, esto solo hace que crear incertidumbre y dudas en los que vienen por detrás y casi caídas como a estado apunto de pasar entre el valderas que se a quedado parado sin saber por donde tirar y el moragas que llegando de atrás casi lo en viste , con el consiguiente frenazo inestremis.

justo en la en la mitad de la chincheta , coincidiendo con la caza de los indignats, la armonía se rompe, no se si por lo ocurrido anteriormente, xavi,josep maria, abel,javi y su colega se escapan con un fuerte ataque.

detrás se forma un grupo perseguidor , moragas,manolo,alfredo y yo, los vemos pero es difícil recortar, manolo no entra al relevo ayer se metio 160km y las piernas hoy no van, a si que los tres vamos pasando echando el resto, detrás vienen hinojo,agudo y el valderas que hoy se aportado y ha dado la cara en todo momento con los pocos km que lleva este año.

en la fuga no hay el entendimiento y se van metiendo estacazos entre ellos, eso hace que la distancia no se incremente, si no que parece que se recorta. xavi se queda en gelida, el ritmo baja y pasado el pueblo los cogemos y ya todos juntos para martorell, parada en el baviera y pa casita.

total 130km, en 3h 48mts a 34kmh, saludos y buenas vacaciones a todos, hasta pronto TALEGAS.

EL CAPO ENS DONA UN BON SUSTO

2011-08-02T10:25:00.001+02:00

Diumenge, tornant de l'entreno i ja arribant a Martorell, en Santi va patir un greu accident. Afortunadament i malgrat l'aparositat de la caiguda, al final tot ha quedat tant sols amb un susto important, algunes cremades i talls i cops per tot el cos.

Semble ser que al beure aigua i potser degut a la calor, en Santi va patir durant uns instants un petit mareig que va provocar la perdua del control de la bici i que la bici fes un recte a una de les curves que hi han abans d'arribar a Martorell, just abans de pasar l'autopista per sota.

He parlat amb ell i tot i que te dolor per tot el cos i un bon susto, l'he vist animt i amb ganes de recuperar-se aviat per tornar a agafar la bici.

Desde el nostre portal a internet i parlant en nom de tots els teus companys i amics, et fem arribar tot el nostre recolzament i desitjem que et recuperis ben ràpid per poder tornar a pedalar amb tu.

Molts ànims Capo!!!

ETAPA 22. By Gran Guru

2011-08-02T10:23:00.002+02:00

Última etapa antes de descansar por vacaciones, aunque eso de descansar es un tópico porque el mes de Agosto a veces se llena de kilómetros, pero bueno teóricamente hasta Septiembre no hay salida oficial.

Salida a las 7:30h., que para estar a la hora los que no vivimos en Martorell tenemos que ir poniendo las calles y las farolas, no sé porque pero cada vez me cuesta más madrugar. Total salimos a las 7:45h. en principio con pocas ganas de subir el corazón de pulsaciones.

La primera parte dels OnÇe a ritmo con algún comentario de la salida nocturna del viernes. En la segunda se incrementa bastante el ritmo y la respiración, llegada a Terrassa en grupo y comenzamos el asalto a Les Estenalles. Pronto el pelotón se fracciona y cada cual se mete en el grupo que cree que es el suyo, aunque alguno se equivoca y después lo paga haciéndosele la subida muy larga, sobre todo cuando se producen los cambios de ritmo. El vagoncito sube a ritmo de menos a más, de hecho recogemos a alguno antes de llegar a Talamanca, en el desayuno más comentarios de la salida nocturna.

La segunda parte de la etapa es también exigente, sobre todo después del ritmo tan intenso que se llevo hasta Castellbell i El Vilar, la subida a Rellinars se hizo muy larga y dura, algunos vieron a Messie Mazoo y otros más realistas y conscientes de sus fuerzas deciden subir Vacarissas.

Re-agrupamiento en el Baviera, cervecita y buen rrollito, los jóvenes se están integrando muy bien. Ya afloran valores muy interesantes, sobre todo hay mucha complicidad, compañerismo y respeto.

Salud y energía globeros incorregíblessssssssssssssssssssssssss………………

Sortida cap a rasos de Peguera

2011-08-01T21:10:00.005+02:00

Aquests dies parlant amb algun company havíem pensat de fer una escapada cap a rasos de peguera, el cas es que seria sortir d'esparreguera o Martorell amb bici per a fer la ruta. Tenia pensat fer-ho per a finals d'agost, se que molts estareu de vacances, però potser mes d'un li agradaria fer-ho.

La idea es anar i tornar el mateix dia amb bici, surten uns 220Kms i 4180 de desnivell, es podria fer dinar a Berga i tornada ben dinat, també podríem organitzar cotxes per a qui vulgui tornar motoritzat.

Us deixo la ruta a veure qui s'anima, pot ser una sortida molt guapa.

Recorregut en bicicleta 1156399 - powered by Bikemap

http://www.altimetrias.net/aspbk/verPuerto.asp?id=155

CLASICA TORTILLITA

2011-08-01T17:12:00.003+02:00

Hola a todos, como cada año y ya van bastantes, el primer domingo de AGOSTO tenemos la clásica salida al Arc de Bara. Salida sugestiva por varias razones, la sombra que ofrece el Platanero centenario, los monstruosos bocadillos de tortilla, tortilla con queso o alguno de atún y el placer de poder observar la potente arquitectura romana que es capaz de mantenerse casi intacta en el tiempo.

Pues eso, salida para rodadores puros, aunque sería interesante que estén equipados con el control de velocidad, porque los que no somos ni una cosa ni otra vamos con el cuello estirado y el corazón en la boca más tiempo del que sería aconsejable para una buena salud. A la llegada a Martorell cervecita en el Baviera.

¡!SALIDA en “La Caixa” del puente del Anoia a las 7:45h.¡¡

Saludos globeros incorregiblessssssssssssssssssssssssssssssss

ETAPA 22

2011-08-01T10:05:00.001+02:00

Despres escric crònica. No us espanteu, la velocitat mitja que surt al gràfic no correpon a la mitja en moviment asobre de la bice. Vaig deixar la joguina enceça durant l'esmorzar i anaba contant.

Sortida 31 de Juliol 2011

2011-07-31T15:55:00.003+02:00

La crònica la deixo per a algun voluntari!!!!!!!!!!!!!!

BUCLECITOS TORNA A LA COMPETICIÓ "POR TODO LO ALTO"

2011-07-25T10:49:00.001+02:00

Aquest diumenge es va celebrar a la localitat Castellonenca de Pulpis una de les proves del prestigiós calendari de carretera MEDITERRANEU CUP. Donada la incompetència i horrible gestió que, sota el meu punt de vista, esta fent la Federació Catalana del ciclisme de base al nostre país, l'equip "Sant Boi Boig per Tu", en el que milita en Buclecitos, s'ha de buscar la vida buscant curses allà on les facin perquè aquí a Catalunya no hi ha res. En relació a aquest tema un dia d'aquests publicaré un escrit explicant el meu punt de vista i us explicaré per a que al.lucineu les meves fabuloses experiències amb aquesta nefasta i mal gestionada Federació.

Tornant al tema de la cursa, no cal que us digui que el nivell que es pot trobar fora de Catalunya és infinitament superior al que es troba a les poques curses que es fan aquí d'amagat en algun polígon ple de sots i ben lluny de tota posibilitat de trobar civilització (osigui, public). Si senyor, fent afició!!!. D'exemple una dada molt significativa: mentre a les curses organitzades a Catalunya es presenten una mitja de 30-50 ciclistes com a màxim, fora, sobretot al País Valencià, es presenten més de 100, fins i tot, li comentaven al Cristian, que hi han cops que es presenten quasi 200 cadets. Els circuits i l'organització de les curses tampoc tenen res a veure. Mentre aquí els nanos han de aprofitar les "migajas" que deixen els veterans (gràcies a que ells, que paguen les curses, els cadets poden córrer. Molt trist), al País Valencià les curses s'organitzen pensant només en la categoria i el nivell d'organització és envejable. Els circuits i recorreguts discorren per zones que permeten la presencia de public i que tenen un mínim de condicions i son selectius. Quan penso en el tema de les curses fora de Catalunya, penso en el que sovint em deia el gran Ramonet (Bisonte Ilustre) en relació a les curses a Euskadi on, per exemple, el public paga per entrar a veure-las, on l'organització et mima, on paguen als ciclistes... Quina enveja

L'equip "Sant Boi Boig Per Tu" va presentar-se a Pulpis amb 5 dels seus membres: Aleix, Ivan, Marc, Alex, i Buclecitos. En Buclecitos es presentava amb moltes ganes i amb una etapa d'entrenaments bastant bona. Ja feia dies que em comentava que tenia molt bones sensacions i ganes de tornar a la palestra.

Detalls de la cursa no en puc donar gaires ja que no vaig poder acudir personalment, però pel que m'han informat els enviats especials, us puc dir que l'equip en general va fer un molt bon paper en una cursa que, como he comentat abans, no te res a veure amb les d'aqui. El nivell és altissim.

Donat el fort ritme que es va imposar des-de el principi, en Ivan i en Buclecitos van ser els únics de l'equip que van poder aguantar els forts demarratges; semble ser que hi havia una pujada molt selectiva i que feia molt de mal.

A falta de 5 voltes, la cursa estaba molt tallada i en Buclecitos es va quedar sol en un grup davanter d'uns 25 membres que va entrar al esprint. Malgrat que la modalitat d'esprintar a en Buclecitos no se li dona massa bé, s'ha de destacar el 14é lloc final que va fer. Més encara si tenim en compte l'alt nivell d'aquestes curses. Si no m'equivo, i a la espera de veure bé les classificacions, en Buclecitos va ser el segon Català classificat. Un gran triomf i un gran dia per a ell que, per fi, comença a veure la llum després del greu accident i de la dura etapa de recuperació que parcticament a durat un any.

A primers d'agost, VUELTA A ARAGÓN. Cinc dies de competició al més pur estil profesional: Magnifica organització, guardia civil a punta pala vigilant i tallant carreteres, recolzament, etc. Semble que els nanos estiguin participant a la Volta.

Seguirem informant!!

salida 21. el ritmo no afloja.

2011-07-24T18:23:00.002+02:00

Aunque yo no dispongo de ningún super ordenador abordo en mi flamante kuota como mi amigo bucles que le indica todo los detalles de la salida, por tener no tengo ni un misero pulsometro que me tenga que ir dando por culo todo el día diciendo me el ritmo que tengo que llevar, solo me guió por mis sensaciones y las ganas que tenga en cada momento de correr mas o menos según me convenga y sobre todo el barómetro me lo indican mis piernecitas que esas no fallan y hoy en vilanova( almuerzo) me mandaban información que en los 75km primeros se a rodado muy rápido sobre todo a los que han dado la cara bastante rato que hemos sido varios. comentar que mi cuentakm me marcaba una media de 33km/h en el desayuno que para una pandilla de aficionadillos globeriles no esta nada mal, la muestra esta en el ritmo que se ha llevado en la carretera del pantano donde mas de uno que nos ha visto pasar nos ha gritado " donde vais tan deprisa locos que os vais a matar" y es que los quilometros los hemos devorado deprisa , deprisa, hasta todo un campeon de catalunya de veteranos como el madrigal( enhorabuena crac) a tenido que emplearse a fondo en algun tramo para no verse sorprendido y pillado cortado en algun momento y es que la grupeta no perdona te entretienes a echar un trago de agua y te meten el palo.

15 eramos en el pave, los hermanos sheslek, huy perdón cortes,madrigal,rosy,el team colombia formado por david baena,manolo y javi, aunque las malas lenguas dicen que este ultimo el año próximo no sera renovado,hinojo,agudo,moragas,jose,abel cavebendis,xavi latorre,cañi, un chaval que lo ha traído la rosy del spinin que no se su nombre y el valderas que malogradamente se nos a cortado por el camino y no a llegado al bocata, este es un tema que otra día habría que analizar mas a fondo, no por el tema de no esperar por que la verdad ni siquiera sabia que no venia hasta rato después, si no que ya sabemos que en este grupo hay que venir con un mínimo estado de forma y como ya en varias ocasiones le he comentado a el, pues lo aprecio bastante, tendría que replantear se mejor el tema de la planificacion de la temporada y decidir entre unas cosa u otras, en fin cada uno sabe lo que es mejor para su cuerpo.

salimos y durante algún kilometro pongo un ritmo que se supone que a todos conviene pues nadie a abierto la boca para quejarse, nos ha cercamos a gelida y los hermanitos pasan y me dan el relevo manteniendo la velocidad, subimos el repecho de gelida con ritmo vivo todos en bloque. bajada rápida a st sadurni a relevos y en el repecho de entrada al pueblo alguno que lo intenta en solitario sin éxito. cogemos la variante a toda castaña y el grupo se corta durante unos instantes pero en la bajada atras echan el resto y consiguen pillar, cogemos carretera vilafranca y ala izquierda nos desviamos a st cugat sesgarrigues afrotamos los dos duros repechillos y sin darnos cuenta solo vamos 5 o 6, pienso que algo pasa atrás no es normal que tarden tanto en entrar, pero seguimos pasamos st sebastian y els gors y ya veo que alguno se va a exsivir en el repecho largo hasta el pueblo a si que antes que empieze la fiesta quito el plato y solo hago que mirar para atrás haber que les a pasado al resto. ya esto viendo los toros desde la barrera el javi, baena y los xavis a castañazos en los repechos los primeros en sucunbir el david cortes y jose que van dando cabezazos de lado a lado, arriba en la rotonda esperamos rato y por fin la grupeta llega al trote y es que el valderas se nos a perdido por el camino. total decidimos seguir y en vilafranca les comento a mis amiguitos moragas y agudin que si quieren provar a escaparnos haber que pasa, moragas encantado y el agudo dice que vale pero que el no releva, pues vaya mierda de fuga dos tirando y uno chupando rueda, ya me doy cuenta que antes de empezar que esto tiene menos futuro que zaparero en el govierno, pero que coño hay que provarlo, salimos para st jaume a relevos sin ir a tope, esto incentiva al juvenil que tambien entra, atras ni se ven a si que confiados vajamos el ritmo, pero amigo atras arrancan la moto y nos recortan en un plis y pasan a mil cuando nos cojen.

pasado st jaume y el arboc y para el pantano , como ya he dicho antes a tope alguno/a a echado de menos las rodilleras tipo moto GP pues plegandose en las curvas faena tenian papillar rueda del de delante, yo i alguno mas en la ultima parte desconectamos para oxigenar las piernas, delante en el pequeño mortirolo de llegada a vilanova habra habido cera de la buena. paramos en el bar en frente de la playa en la terraza que se esta super, hoy la temperatura acompaña y calor es poca. en el almuerzo ya se estan pactando las alianzas para la vuelta, alguno comenta que no se ve con furzas para llegar a marto con el mismo ritmo llevado hasta ahora, hinojo claro. agudo lo ha dejado pues se ha ido para tarragona con la famili que le espera en la playa. baena, la torre,moragas,hinojo,abel y yo, nos ponemos de acuerdo y formamos el vagoncito que nos lleve con algo mas de calma, los demas tiran delante. hemos decidido cambiar la vuelta me comentan que la carretera para vilafranca a la altura del tunel esta echa polvol, pues nada para st pere de ribas y olivella. aqui el xavi cortes va escapado en solitario, al madrigal lo han reventado y el david cortes despues de hacer el acercamiento a la subida a tope se aparta pues su trabajo a finalizado, arriba coronan la rosy y javi, al manolo le han sacado cincuenta metros, esta informacion mas adelante llegaria al capo del team colombia david baena que concierta ironia le ha dicho que ya se puede ir buscado equipo para el año que biene, que no puede ser que la rosy lo descuelgue en la subida y ya han salido escusas por todos sitios, esto no los tendrian que aclarar ellos mismos pues la cosa no ha quedado nada clara.

reagrupamiento poco antes de st sadurni y hasta marto a buen ritmo con algun palito de peseta al final. la avitual cerveza y charla, dando explicaciones que por que he echo esto o lo otro y poniendose anchos de lo bien que lo hemos echo en tal sitio y es que algunos no tienen abuela.......... total 130 km en 4h 18' a 30km/h saludos talegas.

nota: algunos el proximo viernes estan barajando la posibilidad de irse de cena y luego algo de fiesta, los que esteis interesados y las repectivas os dejen decirlo haber si montamos un buen crupeto que todo no va ha ser bici TALEGAS.........

ETAPA 20. TEXTE REVISAT

2011-07-19T13:45:00.003+02:00

Malgrat que estic oferint al enemic els meus detalls de rendiment personal (no us enrefieu :-)), crec que paga la pena aprofitar les posibilitats que ens dona la tecnologia i en concret la nova joguina que vaig estrenar a la Marmotte, un GARMIN EDGE 800 que te cagas!!!!

Aqui us deixo totes les dades tècniques gravades per la joguina. Si entreu a "ver detalles" teniu amplia informació i una pestanya super xula "reproductor" a la part superior dreta. Les dades surten amb sistema de mides anglosaxó, però podeu canviar a sistema mètric polsant un botó situat a la part superior dreta de la pantalla "cambiar a sistema métrico".

Com a crònica de l'etapa comentar que tot i que la sortida va ser curta, l'intensitat i la velocitat a la qual vàrem circular durant practicament tota la estona, va convertir la etapa en exigent.

La primera part no la puc explicar de primera mà ja que jo vag sortir des-de pallejà i vaig anar tirant molt lentament. Vaig calcular que el pilot m'agafaria tot just apropant-me a les Casetes d'en Julià, pujant l'Ordal. L'idea era que un cop m'atrapesin, donat que vindrien calentets, recordarlis el que es el famós i reconegut mundialment "Ritmo Bisonte", engegar-lo i intentar mantenir-lo fins dalt com en els vells temps i així acabar, segurament amb mi mateix i amb el que queda de gallitos i gallitas (Rosi, no miro a nadie. jajajajaja) a la penya en aquestes alçades de la temporada. Malauradament vaig arribar a les Casetes i ningú em va agafar. Vaig pensar que deurien pujar molt lents, tot xino xano esperant al vagoncito.

Arribo al poble de l'Ordal i encara no ha arribat ningú. Decideixo parar, baixar de la bici i esperar. Tot just baixo de la bici veig que s'apropen la Rosi, el discipulo del colombiano (Javi), el Vampiro, en Ramon, el Torradet, el Tete i si no recordo malament, l'Abel. Em comenten que han pujat cagant llets i que la crak de la Rosi els ha posats a tots firmes; com puja aquesta dona...!! El dia que perdi por a baixar i agafi força en el pla, mare meua!!! Que Deu ens agafi confessats!!

Esperem a la resta del grup, molt numerós avui: Gran Gurú, Cañi, Juvenil, Mc Guiver, Secre, Valderas, Alfred i el José d'Olesa, que cada cop aguanta millor el ritme i aviat el tindrem donant guerra també al tio, ja que es un patidor i un os d'aquells dur de moldre. En Tobella s'afegirà al grup a Sitges.

A partir d'aqui el grup s'uneix i la bogeria és absoluta. Baixem en direcció a Vilafranca a quasi 70 km/h i un cop arribem al pla, lluny de afluixar, se segueix a un ritme fortissim comandat pel Ramon, el Torradet, algunes entrades del Cañi que aquest any està molt fort i jo bàsicament. La resta del grup, amagat com pot, aguanta les escomeses que es produeixen a cada repetxó de la ctra. de Vilafranca. La velocitat és tremenda, no baixa de 40-45 km/h. Al final, passa lo de sempre, i entre crits, imporperis, insults i més cosses no publicables a un blog, el grup es talla. Crec que al final han estat només dos membres els tallats. Els esperem a la rotonda que dona accés a la ctra d'Olivella. I apali, ara és el Cañi qui proba. El demarratge del Cañi ha estat molt fort i per sorpresa. Només ha pogut respondre el Tete, que enganxat a la roda li dona uns dels seus estranys "relleus palo" als que ens te acostumats. Jo poso el meu motoret diesel en marxa i amb tot posat, lentament vaig apropant-me al Cañi que no deixa de mirar enrera i que es qui comanda la baixada d'Olivella. En Torradet em comenta que no tiri, que els donin per sac, que sempre tirem els mateixos. Te raó, però jo m'ho estic passant en grande i li dic que no, que m'ajudi, que els atrapem. Dit i fet, amb alguna ajuda del Torradet i amb el meu diesel "Barreiros de toda la vida" treient fum negre amb pudor a oli cremat i amb els meus pelos de les cames al viento, al final donem caça al Cañi i al Tete. A partir d'aqui faig la pujada fins a Olivella jo solet, que semble que no, però a aquestes velocitats fins i tot aquests petits repetxons es fan durs. I En aquest punt, uns figurines inmaculats, perfectament depilats (vaig perdre bona nota), amb un moreno impecable sense horribles marques del maiot, uns trajes Cérvelo blancs nuclears i unes bicis també Cérvelo que amb lo que val només una pago l'hipoteca, crec que van perdre alguna enganxina en aquest punt. Potser algun dia ens la tornen...

Esmorzem a Sitges, al nou bar-terrassa-relax-spa que ens va ensenyar en Madrigal. S'esta de puta mare i el servei és molt ràpid així que, un cop fet el cafè, amb una mandra increïble i mig marejats per la calor sufocant que fa i pel vinet peleón que amb gasosa entrava bé, agafem els velocipedos i encarem les Costes.

Ningú vol tirar. Al principi es dona aquella situació graciosa de pilot desordenat on tothom busca la cafeteria. No durarà gaire la cosa. De cop i volta i com sempre a les segones parts, el Juvenil, activat pels seus 20 o 30 cafés que deu portar assobre fins el moment, i amb l'Abel enganxat a la seva roda, comencen a posar un ritmet que malgrat no es fort fort si que es rapidet. Ens unim al grup alguns membres més i a un ritme constant i lleuger ens platem com qui no vol la cosa dalt la Maladona.

A partir d'aqui, monòleg d'en Ramon que ens portarà entre 40 i 55 Km/h per l'autovia fins que el Torradet punxa. Crec que a molta gent (m'incloc) la punxada li ha vingut de nassos.

Cervesseta al poble del Gran Gurú, risas mil, xerradeta i cap a casa que s'ha de fer la paella.

ESTUDI DE PNEUMATICS DE CARRETERA FET PER CONTINENTAL.

2011-07-18T18:30:00.001+02:00

Malgrat estar en anglès, val la pena fer una ullada a aquest interesant estudi que fa Continental dels seus pneumàtics comparant-los amb els de la competència.

Cliqueu aqui per veurel: http://www.conti-online.com/generator/www/de/en/continental/bicycle/general/downloads/download/tourtest_gp4000s_en.pdf

Donat que a l'esmorzar de diumenge va sortir el tema dels posibles efectes de la mida i la presió d'inflat dels pneumàtics, estic buscant un altre estudi que demostra els garrafals errors que cometem molts inflant els pneumàtics a presions no indicades o portant mides molt petites pensant que així el roçament serà menor.